No, no vamos a decir "cállese señora" como los de Siniestro Total.. Sino "no enrede"....
Pues se hubiera dedicado a currar el tiempo que se ha dedicado a la murmuración, al cotorreo preventivos, y al maniqueísmo de los cuentos de hadas, No estariamos con lo de siempre.
Hace diez años, madame, que ya le hablaban de mecenazgo privado y marketing..De lo primero nos acordamos ahora que venen magres. De lo segundo, seguimos con los pruritos catetos del socialismo real.Estos camuflan mal que no sabemos proyectar y promocionar la imagen publica del Museo, (por ansiosos que estemos por nuestra imagen personal) Eso no es ningun delito, pero siempre se puede buscar, preguntar y encargar..
Si este museo tiene discurso y proyecto, el primero es absolutamente inaudible. Y del segundo cabe preguntar como de los artículos de Antonio Alemany ,¿ donde?¿dove?. Y no será que ha faltado tiempo para formular uno y otro. Como tampoco ha faltado tiempo para catalogar e inventariar los fondos..Lo han dicho desde los fundadores falangistas del museo hasta mandarines posmodernos.
No estaríamos donde estamos si el tiempo que se ha dedicado al chismorreo, se hubieran aplicado las buenas practicas en gestión (PDF) que reivindican, no ya tecnócratas filisteos , sino los mismos artistas bohemios de la AAVIB..A quienes uno supone mas hartos de mamoneo que aficionados a técnicas del management..
Hasta podríamos hacer abstracción de una de ellas---cubrir por concurso los cargos de gestión, y no por cooptación mamífera -- (vamos a practicar el garzonismo en la política cultural , prescindir de las formas e ir al resultado, )
Algunas de las críticas , buscarán pesebre y silla , no digo que no.Pero esta isla se merece algo mas que esta religión de la medianía enrocada...
ya no cabe ni un vividor; ni un bergante mas..
PS para eso --->como para llevar una sala de exposiciones, un tecnico de Cultura, y vas que ardes.. no nivel directivo Coc,coc coteeeeec
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mace. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mace. Mostrar tots els missatges
metaeventos
la destreza sin imaginación da origen a la artesanía; y a muchos objetos útiles como las cestas de mimbre para picnic. La imaginación sin destreza da origen al arte moderno.
Tom Stoppard
Bueno,si no para el arte moderno mismo, sí que hace falta prosaica destreza. para llevar la puñetera tienda del arte moderno.Con la imaginación sola, no basta.
Por ejemplo hay que hacer el inventario.del MACE
Esto es algo en lo que hay "consenso". Lo dicen desde azules vanguardistas hasta teoriques posestructuralistas de la transgresion..Aparte de los eventos.. de exposiciones prestadas, de conmemorrar los arroces engullidos entre prisaicos progre-kumba, estetas de la ganadería aldeana del entorno y detritus independentistas del late-night ..Aparte de todo eso, hay que hacer el puñetero inventario del MACE
Antes el protagonista del museo era el arte que albergaba . Despues hizo falta una teoría que hablara del arte para entender el arte en los museos. El museo que alberga arte, a su vez se conmemora a sí mismo en el Dia de los museos. Después quien ni es arte, ni es artista, ni teorico del arte rememora en el Dia de los Museos los condumios que se echó al coleto (hablando de arte supongo) . WTFF.
...(Nota fact-checking :RE: mascaras "Eyes Wide Shut"averiguar si después de la paella se montaron un gang-bang /performance como el colectivo Voina (con uve)- con lo que el evento todavía tendria algo de discurso"meta-artistico"
Hemos llegado demasiado lejos en la multiplicacion de meta- metalenguajes (y hasta metaeventos, eventos sobre los eventos) ....Si la erudicion sobre el arte, sin su comunicación da origen al Warburg Institute...(torre de marfil de Cassirer )...En Ibiza , la museografia sin catalogación nos dará cosas como la "política cultural" llordcostanera de eventos, inauguraciones y peer en botija..
En cualquier caso la cultureta necesita de abejitas y hormiguitas laboriosas aparte de piojos redividvos, cigarras ..por no salir del mundo de los insectos y las fábulas
¿Es mas aburrido que la vida social del mundillo? ....no estoy seguro, depende...
Uno empieza a entender a el cansancio de Juan Pacheco..lo cierto es que hay pocas novedades.. Manu Sanfelix denunciando ses sentinades..o, Lourdes y su corte que se van a Toscana, sus turiferarios, autopremiandose.. Salvador Roig.. la reforma del Castillo, Triay se dispone a dragar.. (no nos olvidemos..)
de vez en cuando hay algo que anima el cotarro...
P.S. Aunque Vicente , Florencio Arnan no fue Director del Servicio de Actividades Culturales del Sindicato Español Universitario sino su "Jefe" (Que una cosa es la dirección, algo propio de tecnócratas materialistas, afectos a la hipócrita moral del éxito y otra cosa muy distinta, la jefatura, "el mando", en concepción propia de la "vida como servicio"¿O no? ..Tanta memoria histórica y luego volvemos con los eufemismos.
de vez en cuando hay algo que anima el cotarro...
- Don Florencio Arnań ...miembro del Patronato del MACE y uno de sus fundadores nos cuenta que su Directora es mes vaga que es jeure, que monta las Bienales a ultima hora y tiene la colección sin catalogar....
- El Ibiza Preservation Fund empieza a mostrarse activo: 20 artistas residentes han donado obras, vayan a la subasta ; si tienen "deep pockets", (o no tanto...), no dejen de ir.
P.S. Aunque Vicente , Florencio Arnan no fue Director del Servicio de Actividades Culturales del Sindicato Español Universitario sino su "Jefe" (Que una cosa es la dirección, algo propio de tecnócratas materialistas, afectos a la hipócrita moral del éxito y otra cosa muy distinta, la jefatura, "el mando", en concepción propia de la "vida como servicio"¿O no? ..Tanta memoria histórica y luego volvemos con los eufemismos.
els fills il.lustres al passadís
Llegeixo a L'ULtima Hora que al MACE van enfeinats de collons traslladant la Galeria de fills illustres de l'Ajuntament...Els fills il.lustres,d'Eivissa no s'hauran d'amoïnar, que recordaran els temps en que feien "pasillos" per diversses capitals(lobby.. vaja.) Servitut cronica dels notables de provincias. Pero podriem preguntar-mos si no ho paguen per sa Il.lustrísima, que va i treu fora de l'Hospitalet a la de Soria: al carrer, no al pasadís.Suspicacia fora de lloc perque a Soria també en fan de fills il.lustres, i d'il.lustríssimes. Abans de Machado, fill adoptiu, una llarga estirp abarca des d' arevacos i pelendones a les legions de Cesar, passant per Sor Mª Jesus D'Agreda ,monja virago, fins Yague i Dionisio Ridruejo.
Aquesta suspicacia seria provinciana. Com ja haviem fet veure abans el projecte museografic del MACE cal considerar-lo a la llum de l'epistemologia postmoderna d'ocultació/desocultació; veritat/no-veritat; abraçada/enculada. Es que potser la qualitat d'il.lustre no es retalla sobre un fons de foscor?. Es que la fama i la distinció no destaquen necessariament sobre un fons d'anonimat i desconeixement?.Es que la eminencia no sorgeix a partir de la insignificancia i la mediocritat?.
I ja ho deia Brecht, correligionari de Pizarro i Rubio..
"Cesar conquerí la Galia, no portava almenys un cuïner?"
Per tant del projecte museogràfic del MACE a l'Ajuntament cal apreciar-ne tot l'abast vanguardista . No es limita a una exposició de quadres a una sala: sino que, amb un senzill canvi mobiliari, de tota la institució en fa una installació d'art conceptual.Ni el Joseph Kosuth,tu. Aconssegueix deconstruir tota l'estructura semantica de l'edifici i invertir-ne les relacions simbòliques de poder: fills il.lustres al passadís; a la Galeria, mamarratxos, i ignots noninguns als despatxos.
Diplomàcia botiniana
En temps mes assossegats que els actuals, o mes hipòcrites, n’Aleix Vidal Quadras es veié obligat inventar la pujología: art d’interpretació del subtexte ideol.logic socioconvergent, del programa d’enginyeria social amagat sota les apel.lacions al consens/l’oasi/ el pal de paller etc, etc. Un exemple paradigmàtic d’interpretació pujolológica: sortia el Molt Honorable d’una audiència reial tot cofoi, parlant de les relacions cordials amb la Corona....Formidable, fins que el comentarista feia notar que la relació adequada amb la màxima institució de l’Estat no es la correcció ni la cordialitat campetxana. Sinó la lleialtat deferent, l’acatament respectuós; ...amb la qual cosa resultava obvi com es situava implícitament en Jordi: fora del marc de relacions establertes per la Constitució..fora de l’Estat
Difícil es no percebre-hi una nota semblantment desacordada a la dimissió de la directora del MACE com vocal de la comissió episcopal de Patrimoni.
Aleshores penssem que el fet esmentat nomes pot entendre's en el contexte de que l’Ajuntament hagi fet palèses les males relacions amb la catedra episcopal des que l'ocupa l’actual pastor. Treient-li directament la bola negra. I, senyors , ara parlem de coses serioses... i no des preu des gerret. A Roma quan el Vaticà li retarda a un diplomàtic la concessió del placet, (li retarda, no li no nega) la comunitat internacional primer se’n fa creus, i, a continuació , mentre miren de pescar a les aigues terboles del disfavor, fan arribar una càlida commisseració perssonal al pobre paria. Cap eclessiastic, aleshores podria fer-se el suec davant una clara indicació de desaprovació com la dels nostres regidors. A n’aquestes alçades, ja quedarà poc per afegir-hi a les mes o menys sinceres condolencies dels seus colegues de la Conferencia Episcopal.... cal que les ovelles fem arribar al nostre pastor la nostra submissa i dessinteressada expressió de solidaritat. I que ens en recordem d’ell, enviant-li bunyols i orelletes es dia de Sant Vicent, quan el destinin a Mongolia pel seu faux-pas....
Difícil es no percebre-hi una nota semblantment desacordada a la dimissió de la directora del MACE com vocal de la comissió episcopal de Patrimoni.
«al haber perdido mi confianza en usted y por coherencia personal con mis ideas»(o sia, ella en el Bisbe Vicente Juan, no pas a l’inreves) ...I quan deim que hi sentim una semblança amb les pulsions sedicioses den Jordi no volem dir pas que Elena Ruiz Sastre s’excomuniqui, situant-se lato senso fora de la comunitat dels creients... Res mes fals: que per l’heretgia i el cisma, Deu mo’n guard, hi cal la inssenssibilitat al rebuig que dona la superbia: (no pas voler repicar i esser-hi a missa, sinó anarse’n un a dir-ne de missa, i a fer-se’un altre de campanar )... Només volem dir que a tota relació d’assessorament o aconssellament, la confiança pertinent es la de qui es assessorat o aconsellat...Aquell qui es servit davant de qui serveix....el pacient confia en el metge, el client confia en l’advocat. Casos en que la relació no es tan as simètrica en termes de posició institucional com la de’n Jordi Pujol amb la Corona o la de n’El.lena Ruiz amb el Bisbe d’Eivissa... La seva frase nomes tindria sentit si el Bisbe Vicente Juan fora el director espiritual personal de la directora del MACE, (cosa ni impossible ni impenssable): aleshores la confiança d'Elena seria cabdal, i es legitimaria que immediatament en cerqués un altre (fora bisbe, prevere..laic,; i poca caritat mostraria qui hi poses entrebancs. Peró en termes professionals, i institucionals, la frase es directament absurda. O sia que tranquils , que, com diuen a Mallorca, tot sa compondra.
Aleshores penssem que el fet esmentat nomes pot entendre's en el contexte de que l’Ajuntament hagi fet palèses les males relacions amb la catedra episcopal des que l'ocupa l’actual pastor. Treient-li directament la bola negra. I, senyors , ara parlem de coses serioses... i no des preu des gerret. A Roma quan el Vaticà li retarda a un diplomàtic la concessió del placet, (li retarda, no li no nega) la comunitat internacional primer se’n fa creus, i, a continuació , mentre miren de pescar a les aigues terboles del disfavor, fan arribar una càlida commisseració perssonal al pobre paria. Cap eclessiastic, aleshores podria fer-se el suec davant una clara indicació de desaprovació com la dels nostres regidors. A n’aquestes alçades, ja quedarà poc per afegir-hi a les mes o menys sinceres condolencies dels seus colegues de la Conferencia Episcopal.... cal que les ovelles fem arribar al nostre pastor la nostra submissa i dessinteressada expressió de solidaritat. I que ens en recordem d’ell, enviant-li bunyols i orelletes es dia de Sant Vicent, quan el destinin a Mongolia pel seu faux-pas....
Questió d'aplicació de talent...
Diumenge passat, el diari del rojam illenc s’engavanyava a doble plana amb uns menyspreables detallets de voluntats testamentaries que entrebancaven una funcional i verticalment integrada gestió del Museu Puget per part del MACE….
Si, artisticament, un diria que no tenen massa a veure el premodernisme figuratiu dels nostrats pintors Puget amb els altres penjats (o emmagatzemats) a les parets de l’elisi de la vanguardia guiri. Pero aixó podria arreglar-se amb una política diferenciada de marques…i identitat corporativa.
Un seria deshonest si amagues unes prevencions. Les experiences de fusió i adquisicio,… solen fer perdre valor als accionistas.. La compra de Rover per part de BMW s’empassà fotralades d’euros abans d’anar-se’n en orris .La de Mercedes amb Chrysler va pel mateix camí… (Daimler-- Chrysler)..
Obviament les dots de gestió dels nostres gestors ( i gestores ) culturals no s’hi enfronten al mateix problema. I parlo de dots de gestió, de management ( no de foteses legals amb el PEPRI, la edificabilitat , o del preu per acció) Parlo d’inspiradora clarividencia en la formulació de la visió, d’unitat de proposit en la missió , de creativitat en el disseny de la estrategia, de talent organitzatiu i incommovible disciplina en la seva programació i execució. Dic, que aquests talents no s’hauran d’aplicar al mateix problema d’integració de cultures dels directius de la Mercedes a Detroit…o al dels enginyers de la BMW, cercant sinergies amb una marca generalista.
Si, artisticament, un diria que no tenen massa a veure el premodernisme figuratiu dels nostrats pintors Puget amb els altres penjats (o emmagatzemats) a les parets de l’elisi de la vanguardia guiri. Pero aixó podria arreglar-se amb una política diferenciada de marques…i identitat corporativa.
Un seria deshonest si amagues unes prevencions. Les experiences de fusió i adquisicio,… solen fer perdre valor als accionistas.. La compra de Rover per part de BMW s’empassà fotralades d’euros abans d’anar-se’n en orris .La de Mercedes amb Chrysler va pel mateix camí… (Daimler-- Chrysler)..
Obviament les dots de gestió dels nostres gestors ( i gestores ) culturals no s’hi enfronten al mateix problema. I parlo de dots de gestió, de management ( no de foteses legals amb el PEPRI, la edificabilitat , o del preu per acció) Parlo d’inspiradora clarividencia en la formulació de la visió, d’unitat de proposit en la missió , de creativitat en el disseny de la estrategia, de talent organitzatiu i incommovible disciplina en la seva programació i execució. Dic, que aquests talents no s’hauran d’aplicar al mateix problema d’integració de cultures dels directius de la Mercedes a Detroit…o al dels enginyers de la BMW, cercant sinergies amb una marca generalista.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)