Questió d'aplicació de talent...

Diumenge passat, el diari del rojam illenc s’engavanyava a doble plana amb uns menyspreables detallets de voluntats testamentaries que entrebancaven una funcional i verticalment integrada gestió del Museu Puget per part del MACE….

Si, artisticament, un diria que no tenen massa a veure el premodernisme figuratiu dels nostrats pintors Puget amb els altres penjats (o emmagatzemats) a les parets de l’elisi de la vanguardia guiri. Pero aixó podria arreglar-se amb una política diferenciada de marques…i identitat corporativa.

Un seria deshonest si amagues unes prevencions. Les experiences de fusió i adquisicio,… solen fer perdre valor als accionistas.. La compra de Rover per part de BMW s’empassà fotralades d’euros abans d’anar-se’n en orris .La de Mercedes amb Chrysler va pel mateix camí… (Daimler-- Chrysler)..

Obviament les dots de gestió dels nostres gestors ( i gestores ) culturals no s’hi enfronten al mateix problema. I parlo de dots de gestió, de management ( no de foteses legals amb el PEPRI, la edificabilitat , o del preu per acció) Parlo d’inspiradora clarividencia en la formulació de la visió, d’unitat de proposit en la missió , de creativitat en el disseny de la estrategia, de talent organitzatiu i incommovible disciplina en la seva programació i execució. Dic, que aquests talents no s’hauran d’aplicar al mateix problema d’integració de cultures dels directius de la Mercedes a Detroit…o al dels enginyers de la BMW, cercant sinergies amb una marca generalista.