els fills il.lustres al passadís

Llegeixo a L'ULtima Hora que al MACE van enfeinats de collons traslladant la Galeria de fills illustres de l'Ajuntament...Els fills il.lustres,d'Eivissa no s'hauran d'amoïnar, que recordaran els temps en que feien "pasillos" per diversses capitals(lobby.. vaja.) Servitut cronica dels notables de provincias. Pero podriem preguntar-mos si no ho paguen per sa Il.lustrísima, que va i treu fora de l'Hospitalet a la de Soria: al carrer, no al pasadís.

Suspicacia fora de lloc perque a Soria també en fan de fills il.lustres, i d'il.lustríssimes. Abans de Machado, fill adoptiu, una llarga estirp abarca des d' arevacos i pelendones a les legions de Cesar, passant per Sor Mª Jesus D'Agreda ,monja virago, fins Yague i Dionisio Ridruejo.

Aquesta suspicacia seria provinciana. Com ja haviem fet veure abans el projecte museografic del MACE cal considerar-lo a la llum de l'epistemologia postmoderna d'ocultació/desocultació; veritat/no-veritat; abraçada/enculada. Es que potser la qualitat d'il.lustre no es retalla sobre un fons de foscor?. Es que la fama i la distinció no destaquen necessariament sobre un fons d'anonimat i desconeixement?.Es que la eminencia no sorgeix a partir de la insignificancia i la mediocritat?.
I ja ho deia Brecht, correligionari de Pizarro i Rubio..
"Cesar conquerí la Galia, no portava almenys un cuïner?"

Per tant del projecte museogràfic del MACE a l'Ajuntament cal apreciar-ne tot l'abast vanguardista . No es limita a una exposició de quadres a una sala: sino que, amb un senzill canvi mobiliari, de tota la institució en fa una installació d'art conceptual.Ni el Joseph Kosuth,tu. Aconssegueix deconstruir tota l'estructura semantica de l'edifici i invertir-ne les relacions simbòliques de poder: fills il.lustres al passadís; a la Galeria, mamarratxos, i ignots noninguns als despatxos.