Diplomàcia botiniana

En temps mes assossegats que els actuals, o mes hipòcrites, n’Aleix Vidal Quadras es veié obligat inventar la pujología: art d’interpretació del subtexte ideol.logic socioconvergent, del programa d’enginyeria social amagat sota les apel.lacions al consens/l’oasi/ el pal de paller etc, etc. Un exemple paradigmàtic d’interpretació pujolológica: sortia el Molt Honorable d’una audiència reial tot cofoi, parlant de les relacions cordials amb la Corona....Formidable, fins que el comentarista feia notar que la relació adequada amb la màxima institució de l’Estat no es la correcció ni la cordialitat campetxana. Sinó la lleialtat deferent, l’acatament respectuós; ...amb la qual cosa resultava obvi com es situava implícitament en Jordi: fora del marc de relacions establertes per la Constitució..fora de l’Estat

Difícil es no percebre-hi una nota semblantment desacordada a la dimissió de la directora del MACE com vocal de la comissió episcopal de Patrimoni.

«al haber perdido mi confianza en usted y por coherencia personal con mis ideas»

(o sia, ella en el Bisbe Vicente Juan, no pas a l’inreves) ...I quan deim que hi sentim una semblança amb les pulsions sedicioses den Jordi no volem dir pas que Elena Ruiz Sastre s’excomuniqui, situant-se lato senso fora de la comunitat dels creients... Res mes fals: que per l’heretgia i el cisma, Deu mo’n guard, hi cal la inssenssibilitat al rebuig que dona la superbia: (no pas voler repicar i esser-hi a missa, sinó anarse’n un a dir-ne de missa, i a fer-se’un altre de campanar )... Només volem dir que a tota relació d’assessorament o aconssellament, la confiança pertinent es la de qui es assessorat o aconsellat...Aquell qui es servit davant de qui serveix....el pacient confia en el metge, el client confia en l’advocat. Casos en que la relació no es tan as simètrica en termes de posició institucional com la de’n Jordi Pujol amb la Corona o la de n’El.lena Ruiz amb el Bisbe d’Eivissa... La seva frase nomes tindria sentit si el Bisbe Vicente Juan fora el director espiritual personal de la directora del MACE, (cosa ni impossible ni impenssable): aleshores la confiança d'Elena seria cabdal, i es legitimaria que immediatament en cerqués un altre (fora bisbe, prevere..laic,; i poca caritat mostraria qui hi poses entrebancs. Peró en termes professionals, i institucionals, la frase es directament absurda. O sia que tranquils , que, com diuen a Mallorca, tot sa compondra.

Aleshores penssem que el fet esmentat nomes pot entendre's en el contexte de que l’Ajuntament hagi fet palèses les males relacions amb la catedra episcopal des que l'ocupa l’actual pastor. Treient-li directament la bola negra. I, senyors , ara parlem de coses serioses... i no des preu des gerret. A Roma quan el Vaticà li retarda a un diplomàtic la concessió del placet, (li retarda, no li no nega) la comunitat internacional primer se’n fa creus, i, a continuació , mentre miren de pescar a les aigues terboles del disfavor, fan arribar una càlida commisseració perssonal al pobre paria. Cap eclessiastic, aleshores podria fer-se el suec davant una clara indicació de desaprovació com la dels nostres regidors. A n’aquestes alçades, ja quedarà poc per afegir-hi a les mes o menys sinceres condolencies dels seus colegues de la Conferencia Episcopal.... cal que les ovelles fem arribar al nostre pastor la nostra submissa i dessinteressada expressió de solidaritat. I que ens en recordem d’ell, enviant-li bunyols i orelletes es dia de Sant Vicent, quan el destinin a Mongolia pel seu faux-pas....