con todo..

aplaudir que después de cuatro años,  se haya acabado con aquella especie de deconstrución conceptual de tener la galeria de hijos ilustres de Ibiza en el pasillo...

la plebeyez , el igualitarismo cerril tanto en política como en  las artes visuales de lo que Bloom lllamba la  Escuela del Resentimiento, lo que  Hilton Kramer llamaba subversion institucionalizada y subvencionada, debían alcanzar hasta el último pesebre cultureta...

porque son los nuestros, de nuestra historia,  ¿lo habeis comprendido mamones y mamonas de aluvión? hasta los corsarios con un cuchillo entre los dientes mientras cuidabais de las ovejas en el páramo..

Oratio pro reparationis honor isidorii macabei lupecii CXXV anniversarii suo

Oh don Isidor, vos que d'ença el vostre traspàs haveu rebut en pagament dels ingrats homes tant d'oblit, negligencia i menyspreu, veu-nos ací en acte de desagravi per reparar amb especial homenatge d'honor la indigna hipocresia dels homes, i la injuria dels silencis amb que s'enfosqueix la vostra memoria.

Ans recordant que tambe nosaltres ens havem tacat amb l'indignitat de silencis i omissions dels que ens dolem, desitgem obtenir per nosaltres la mateixa indulgencia que per aquells que, obstinats en la seva infidelitat a tot alló que defenssareu com pastor i guía, poeta i savi, obscureixen el vostre record

Nosaltres volem expiar ací tan abominables faltes, en especial les injuries proferides contra la vostra vocació, el tancament de capelles pel consol de malalts i afligits, l'exaltació del regim del que patireu perssecució pel mateix Institut que vos fundareu, el negligent patrocini d'infimes exposicions sota el vostre nom, l'oblit de la vostra caritat pels presos politics, la retirada del lloc d'honor del vostre retrat amb la Galeria de fills il.lustres , la conculcació dels drets de la Esglesia en que professareu i la calumnia del seu magisteri.

Tant de bo amb aiguarràs i lleixiu Maripol les rentessim tals afrentes. Entretant com reparació del vostre honor conculcat, com el de tants justos, us oferim la promesa de, mitjançant l'auxili de la vostra intercessió, esforçar-mos en esmenar faltes i omissions, propies i alienes, en la tergiverssació del vostre testimoni, oposant-lis la mateixa mala llet, l'erudició enjogassada i la polèmica admonitoria, en evitar que la vostra memoria sia injuriada i atreure a quants poguem al vostre seguiment.

O savi ebusità, supliquem rebeu aquest acte nostre voluntari de reparació: concediu-nos que siam fidels al vostre exemple, emulant el vostre esperit militant i otorgau-nos el mateix ànim d'indómita persseverança,

Aaaamen

els fills il.lustres al passadís

Llegeixo a L'ULtima Hora que al MACE van enfeinats de collons traslladant la Galeria de fills illustres de l'Ajuntament...Els fills il.lustres,d'Eivissa no s'hauran d'amoïnar, que recordaran els temps en que feien "pasillos" per diversses capitals(lobby.. vaja.) Servitut cronica dels notables de provincias. Pero podriem preguntar-mos si no ho paguen per sa Il.lustrísima, que va i treu fora de l'Hospitalet a la de Soria: al carrer, no al pasadís.

Suspicacia fora de lloc perque a Soria també en fan de fills il.lustres, i d'il.lustríssimes. Abans de Machado, fill adoptiu, una llarga estirp abarca des d' arevacos i pelendones a les legions de Cesar, passant per Sor Mª Jesus D'Agreda ,monja virago, fins Yague i Dionisio Ridruejo.

Aquesta suspicacia seria provinciana. Com ja haviem fet veure abans el projecte museografic del MACE cal considerar-lo a la llum de l'epistemologia postmoderna d'ocultació/desocultació; veritat/no-veritat; abraçada/enculada. Es que potser la qualitat d'il.lustre no es retalla sobre un fons de foscor?. Es que la fama i la distinció no destaquen necessariament sobre un fons d'anonimat i desconeixement?.Es que la eminencia no sorgeix a partir de la insignificancia i la mediocritat?.
I ja ho deia Brecht, correligionari de Pizarro i Rubio..
"Cesar conquerí la Galia, no portava almenys un cuïner?"

Per tant del projecte museogràfic del MACE a l'Ajuntament cal apreciar-ne tot l'abast vanguardista . No es limita a una exposició de quadres a una sala: sino que, amb un senzill canvi mobiliari, de tota la institució en fa una installació d'art conceptual.Ni el Joseph Kosuth,tu. Aconssegueix deconstruir tota l'estructura semantica de l'edifici i invertir-ne les relacions simbòliques de poder: fills il.lustres al passadís; a la Galeria, mamarratxos, i ignots noninguns als despatxos.