qui ho sap! per mi sou valtros, beneites flors
un símbol de vida i d'esperança, un símbol de virtut:
sortiu quan tot es mustic, collau quan tot se gela
es vostros dolços fruits.

I. Macabich

la hipocresia és un homenatge que el vici ret a la virtut

La Rochefoucauld

el de Jean Serra a Isidor Macabich....encara no he decidit quin tipus d'homenatge sia ...

Pero be .. a Brecht quan li preguntaren per la seva major influencia com escritor :

-Potser es sorprengui.. la Biblia

i efectivament la traducció a l'alemany de Luter..

Don Isidor : actualitat de la seva vessant mes "inhumana"

Dimarts passat Actualitat d' Isidor Macabich..pel seu fillol a Can Botino. Heus ací una operació plenament legitima des d’una perspectiva personal...qui ho dubta?. Però si el marc es Can Botino. i amb capell i ulleres fosques de clubber cal sospitar-ne.

Si historitzar sempre tindrà alguna cosa d’enterrar en el passat, aleshores “humanitzar” no en te alguna de privatitzar?. I que es privatitzar sino prescindir-ne de la dimensió publica?.. , I el Don Isidor privat es el mes bo d’empassar per la correcció política xirucaire. Emocionem-nos amb don Isidor privat Potser esmorzava pa i oli i cafe amb llet? Es el don Isidor anecdòtic el que li cal a la correcció política amb camisa negra....

Caldria deshumanitzar Don Isidor, prescindir-ne de les anecdotes..i anar als posicionaments i la seva justificació... cal tenir-ne de memòria ...pública.

I el don Isidor Macabich públic es el Don Isidor polemista i militant . I d’abans de la guerra en data el seu compromís públic i la seva significació. Que no callà pas davant els atropellaments republicans als drets religiosos i a la llibertat de consciència. Denunciats internacionalment. I que s’hauria regirat a la tomba si haguera vist el republicanisme laïcista mes irrespectuosament grapejador amb la continuïtat i la tradició que tant estimà, apoderar-se de l'Institut que fundà per assegurar-les.

Oratio pro reparationis honor isidorii macabei lupecii CXXV anniversarii suo

Oh don Isidor, vos que d'ença el vostre traspàs haveu rebut en pagament dels ingrats homes tant d'oblit, negligencia i menyspreu, veu-nos ací en acte de desagravi per reparar amb especial homenatge d'honor la indigna hipocresia dels homes, i la injuria dels silencis amb que s'enfosqueix la vostra memoria.

Ans recordant que tambe nosaltres ens havem tacat amb l'indignitat de silencis i omissions dels que ens dolem, desitgem obtenir per nosaltres la mateixa indulgencia que per aquells que, obstinats en la seva infidelitat a tot alló que defenssareu com pastor i guía, poeta i savi, obscureixen el vostre record

Nosaltres volem expiar ací tan abominables faltes, en especial les injuries proferides contra la vostra vocació, el tancament de capelles pel consol de malalts i afligits, l'exaltació del regim del que patireu perssecució pel mateix Institut que vos fundareu, el negligent patrocini d'infimes exposicions sota el vostre nom, l'oblit de la vostra caritat pels presos politics, la retirada del lloc d'honor del vostre retrat amb la Galeria de fills il.lustres , la conculcació dels drets de la Esglesia en que professareu i la calumnia del seu magisteri.

Tant de bo amb aiguarràs i lleixiu Maripol les rentessim tals afrentes. Entretant com reparació del vostre honor conculcat, com el de tants justos, us oferim la promesa de, mitjançant l'auxili de la vostra intercessió, esforçar-mos en esmenar faltes i omissions, propies i alienes, en la tergiverssació del vostre testimoni, oposant-lis la mateixa mala llet, l'erudició enjogassada i la polèmica admonitoria, en evitar que la vostra memoria sia injuriada i atreure a quants poguem al vostre seguiment.

O savi ebusità, supliquem rebeu aquest acte nostre voluntari de reparació: concediu-nos que siam fidels al vostre exemple, emulant el vostre esperit militant i otorgau-nos el mateix ànim d'indómita persseverança,

Aaaamen