en beneficio de todos

No, no vamos a decir "cállese señora" como los de Siniestro Total.. Sino  "no enrede"....

Pues se hubiera dedicado a currar el tiempo que se ha dedicado a la murmuración,  al cotorreo preventivos, y al maniqueísmo de los cuentos de hadas,  No estariamos con lo de siempre.

Hace diez años, madame,  que ya  le hablaban de  mecenazgo privado y marketing..De lo primero nos acordamos ahora que venen magres. De lo segundo, seguimos con los pruritos catetos del socialismo real.Estos camuflan mal que no sabemos proyectar y promocionar la imagen publica del Museo, (por ansiosos que estemos por nuestra imagen personal) Eso no es ningun delito, pero siempre se puede buscar, preguntar y encargar..

Si este museo tiene discurso y proyecto, el primero es absolutamente inaudible. Y del segundo cabe preguntar como de los artículos de Antonio Alemany ,¿ donde?¿dove?. Y no será  que ha faltado tiempo para formular uno y otro. Como tampoco ha faltado tiempo para catalogar e inventariar los fondos..Lo han dicho desde  los fundadores falangistas del museo  hasta mandarines posmodernos.

No estaríamos donde estamos si el tiempo que se ha dedicado al chismorreo, se hubieran aplicado las buenas practicas en gestión (PDF) que reivindican, no ya  tecnócratas filisteos , sino los mismos artistas bohemios de la AAVIB..A quienes uno supone mas hartos de mamoneo que aficionados a técnicas del  management..

Hasta podríamos hacer abstracción de una de ellas---cubrir por concurso los cargos de gestión, y no por  cooptación mamífera -- (vamos a practicar el garzonismo en la política cultural , prescindir de las formas e ir al resultado, )


Algunas de las críticas , buscarán  pesebre y silla ,  no digo que no.Pero esta isla se merece algo mas que esta religión  de  la medianía enrocada...

ya  no cabe ni un vividor; ni un bergante mas..

PS para eso --->como para llevar una sala de exposiciones, un  tecnico de Cultura, y vas que ardes.. no nivel directivo Coc,coc coteeeeec

metaeventos

la destreza sin imaginación da origen a  la artesanía; y a muchos objetos útiles como las cestas de mimbre para picnic. La imaginación sin destreza da origen al arte moderno.

Tom Stoppard

 Bueno,si no para el arte moderno mismo, sí que hace falta prosaica destreza. para llevar la puñetera tienda del arte moderno.Con la imaginación sola, no basta.


Por ejemplo  hay que hacer el inventario.del MACE

Esto es algo en lo que hay "consenso". Lo dicen  desde azules vanguardistas hasta  teoriques posestructuralistas  de la transgresion..Aparte de los eventos.. de exposiciones prestadas, de conmemorrar los arroces  engullidos entre  prisaicos progre-kumba,  estetas de la ganadería aldeana del entorno y detritus  independentistas del late-night ..Aparte de todo eso,  hay que hacer el puñetero inventario del MACE

Antes el protagonista del museo era el arte que  albergaba . Despues hizo falta una teoría  que hablara del arte para entender el arte en los museos. El museo que alberga arte, a su vez se conmemora a sí mismo en el Dia de los museos. Después quien ni es arte, ni es artista,  ni teorico del arte rememora en el Dia de los Museos los condumios que se echó al coleto (hablando de arte supongo) . WTFF.

...(Nota fact-checking :RE: mascaras "Eyes Wide Shut"averiguar si después de la paella se montaron un gang-bang /performance como el colectivo Voina (con uve)- con lo que el evento todavía tendria algo de  discurso"meta-artistico" 

 Hemos llegado demasiado lejos en la multiplicacion de meta- metalenguajes (y hasta metaeventos, eventos sobre los eventos) ....Si la erudicion sobre el arte, sin su comunicación da origen al  Warburg Institute...(torre de marfil de Cassirer )...En Ibiza , la museografia sin catalogación nos dará cosas como  la "política cultural" llordcostanera de eventos, inauguraciones  y peer en botija..

En cualquier  caso la cultureta necesita de abejitas y hormiguitas  laboriosas aparte de piojos redividvos, cigarras ..por no salir del mundo de los insectos y las fábulas

¿Es mas aburrido que la vida social del mundillo? ....no estoy seguro, depende...

els fills il.lustres al passadís

Llegeixo a L'ULtima Hora que al MACE van enfeinats de collons traslladant la Galeria de fills illustres de l'Ajuntament...Els fills il.lustres,d'Eivissa no s'hauran d'amoïnar, que recordaran els temps en que feien "pasillos" per diversses capitals(lobby.. vaja.) Servitut cronica dels notables de provincias. Pero podriem preguntar-mos si no ho paguen per sa Il.lustrísima, que va i treu fora de l'Hospitalet a la de Soria: al carrer, no al pasadís.

Suspicacia fora de lloc perque a Soria també en fan de fills il.lustres, i d'il.lustríssimes. Abans de Machado, fill adoptiu, una llarga estirp abarca des d' arevacos i pelendones a les legions de Cesar, passant per Sor Mª Jesus D'Agreda ,monja virago, fins Yague i Dionisio Ridruejo.

Aquesta suspicacia seria provinciana. Com ja haviem fet veure abans el projecte museografic del MACE cal considerar-lo a la llum de l'epistemologia postmoderna d'ocultació/desocultació; veritat/no-veritat; abraçada/enculada. Es que potser la qualitat d'il.lustre no es retalla sobre un fons de foscor?. Es que la fama i la distinció no destaquen necessariament sobre un fons d'anonimat i desconeixement?.Es que la eminencia no sorgeix a partir de la insignificancia i la mediocritat?.
I ja ho deia Brecht, correligionari de Pizarro i Rubio..
"Cesar conquerí la Galia, no portava almenys un cuïner?"

Per tant del projecte museogràfic del MACE a l'Ajuntament cal apreciar-ne tot l'abast vanguardista . No es limita a una exposició de quadres a una sala: sino que, amb un senzill canvi mobiliari, de tota la institució en fa una installació d'art conceptual.Ni el Joseph Kosuth,tu. Aconssegueix deconstruir tota l'estructura semantica de l'edifici i invertir-ne les relacions simbòliques de poder: fills il.lustres al passadís; a la Galeria, mamarratxos, i ignots noninguns als despatxos.

Hintereingelassenheit

Amb la serenor, propicia al penssament, que va arribant amb l’apaivagament de la polèmica, un interlocutor intelectualment sofisticat m'ha fet arribar una objecció: que, si be al senyor bisbe podria assistir-li qualcuna legitimitat del tipus moral-legal, ressulten d’alló mes epistemologicament insatisfactories les seves pretenssions d'una veritat objectiva i única respecte a la interpretació correcta del quadre d’Ivo Hendricks..

Pot al.legar-se al respecte es que la funció del senyor Bisbe es pastoral i no teoretica: i aquest es el planol des del que han de jutjarse les seves intervencions.. El senyor Bisbe no pot no-veure alló que veu a l'obra d'Ivo i no pas per arbitrarietat o caprici, com se l’ha acusat . Puix la interpretació que en fa no es una propietat seva: de la que pot disposar al seu gust; .... sino que es la interpretació mateixa la que de Vicente Juan en fa un bisbe. El bisbe es bisbe precisament en virtut d’alló que veu i diu que veu. Epi –scopos .Guaita.Vigila. ... Ell mateix es interpretat en la interpretació. Aleshores hom no podria eludir acusació d’inconssequent si no donès la raó a Elena Ruiz Sastre i Santiago Pizarro quan diuen que la sodomía es una interpretació ... com de fet cada acte de contemplació estética n'es una d'interpretació. I com tampoc que es ingenu voler quedar-se en una teoria premoderna , eidetista de l'art... com be ha assenyalat mes d’un dels intervinents en la polémica... No es cap casualitat que Plató haja estat portat a col.lació, per a questionar-ne la aplicabilitat de la seva Estètica a l’art contemporani ; de la devaluació de les coses (les ombres) contraposades a la llum de les idees en sorgeix l’idea de la paidea de l’anima , i en consequencia d’una possible funció educadora de l’art, humanistica. En aquest sentit reconec també que no n'hi ha prou amb oposar.li l'Humanisme (bien entendido)a l'Art contemporani, com fa Torres Peters en la seva réplica a n’en Pizarro.....Amb l’humanisme acabem en el subjectivisme, el subjectivisme culmina en el nihilisme. I ja tornam a esser-hi..(vegi's Brief uber den humanismus)

Ara bé, fora mandra intel.lectual voler fer-ne d’aixó la darrera paraula sobre el tema ....Cal anar mes enllà de Plató...Tal com les perspectives de Sa Ilma i d'Ussía el Canonge Torres Peters, son questionades per platónitzants, cal tambè interrogar les interpretacions d‘Elena Ruiz i de Santiago Pizarro des de darrera Plató .. (i nomes els mes ignorants dels filisteus voldran trobar-hi segones a la meva invocació dels pressocràtics) I es alla que hi trobem la veritat com ἀλήθεια: desocultació: revelació. I aquest concepte (redescobert per Martin Heidegger) hi es darrera tota la teoria posmoderna de l'art.

La veritat es construeix originariament a partir d’una partícula negativa... a-letheia ... des-ocultació..quelcom ocult que passa a esser patent, evident . Alló primigeni es alló ocult.Com a forma de superació de la idea de veritat com correspondencia que sembla sostenir (un poc ingenuament, amb tot respecte) Sa Ilma. La no-veritat forma part de l’essencia de la veritat.

L'error (i l'errar) així no es deu a cap incapacitat o negligencia de l'home ... A quelcom empíric...sino que es part essencial del seu percebre la veritat de les coses... Mai veure la totalitat de L'Ens sino un ens aïllat o un grups de coses sobre un rerafons. Plato abandona l’idea de veritat com a-letheia per a passar a esser una methodos un camí cap a....pero la foscor d’alló velat es quelcom tan necessari a la veritat com alló mostrat a la llum: des-cobert... Alló que no es veu (fora de la vista, cobert) ... es tan important com alló descobert,.Tot des-cobriment pressuposa un cobriment, quelcom cobert, velat, ocult.

Baixem ara del nivell ontológic al nivel antropológic de Santiago Pizarro y Elena Ruiz. En lloc d’una enculada hi veuen una abraçada com la dels Teletubbies. Que ens diu aquest enfocament?

Quan aquests dos no veuen una enculada no es deu a cap minusvalía o discapacitat optiques . (Quelcom que podriem dir-ne una dislexia icónica, o disgrafía pictórica, o ceguesa plàstica congénita) I menys encara hi pot caber una acusació de mala fé. Ans mes aviat , forma part de la mateixa essencia del seu veure-hi una abraçada, el no-veure-hi una enculada. Es tan propi a Elena i Pizarro el desocultar de l’abraçada com l’ocultar de l’enculada..

Si la no-veritat latent a cobert de l’ombra es l’encular, l’abraçada es alló patent a l‘obert del clar: ara be, que hi habita a l’ombra de la no-veritat per a que, a l’obra d’Ivo hi vegin una abracada? Les enculades , la sodomia, el pecat innominable... Quina veritat es prou enlluernadora com per encegar-los a l'enculada? Una abraçada com la dels Teletubbies. Quin error es prou ofuscant com per fer-los'hi besllumar l'abraçada? Les enculades. El cau de les enculades es la no-veritat de l’abraçada. No es menys essencial a Elena i Pizarro el manifestar exterioritzant de l’abraçada que desar-se a l'emboscament de l’ enculada.

Nomes des de la foscor que cobreix les enculades i la sodomía en Elena Ruiz i Santiago Pizarro pot fer-se patent la revelació , el des- envelament , la des-ocultació, d’(una abraçada ¡) com la dels Teletubbies… I la (numinosa) apertura a la llum d'un achuchon com el dels Teletubbies...esdevè en la directora del MACE i en el Regidor de Benestar Social, portaveu de l'Equip de Govern de Vila, sobre l'ombrívol rerafons essencial del Pecat de Sodoma.

Així, de la interpretació d’Elena i de Pizarro, mai en diriem la interpretació mes "correcta" o mes "objectiva; per sí la mes propiament Ivo-hendricksiana. Puix alló propi de l’enculada es quedar embolcallada per les tenebres de l'enfosquiment de l'Ens. Haguè d'esser Quevedo, com a poeta fautor de la “posada en obra de la veritat", qui ho diguès,

(por eso) lo traemos tan guardado y en lo más seguro del cuerpo, pringado entre dos murallas de nalgas, amortajado en una camisa, envuelto en unos dominguillos, envainado en unos gregüescos, abahado en una capa, y por eso se dijo: “bésame donde no me da el sol”.

Diplomàcia botiniana

En temps mes assossegats que els actuals, o mes hipòcrites, n’Aleix Vidal Quadras es veié obligat inventar la pujología: art d’interpretació del subtexte ideol.logic socioconvergent, del programa d’enginyeria social amagat sota les apel.lacions al consens/l’oasi/ el pal de paller etc, etc. Un exemple paradigmàtic d’interpretació pujolológica: sortia el Molt Honorable d’una audiència reial tot cofoi, parlant de les relacions cordials amb la Corona....Formidable, fins que el comentarista feia notar que la relació adequada amb la màxima institució de l’Estat no es la correcció ni la cordialitat campetxana. Sinó la lleialtat deferent, l’acatament respectuós; ...amb la qual cosa resultava obvi com es situava implícitament en Jordi: fora del marc de relacions establertes per la Constitució..fora de l’Estat

Difícil es no percebre-hi una nota semblantment desacordada a la dimissió de la directora del MACE com vocal de la comissió episcopal de Patrimoni.

«al haber perdido mi confianza en usted y por coherencia personal con mis ideas»

(o sia, ella en el Bisbe Vicente Juan, no pas a l’inreves) ...I quan deim que hi sentim una semblança amb les pulsions sedicioses den Jordi no volem dir pas que Elena Ruiz Sastre s’excomuniqui, situant-se lato senso fora de la comunitat dels creients... Res mes fals: que per l’heretgia i el cisma, Deu mo’n guard, hi cal la inssenssibilitat al rebuig que dona la superbia: (no pas voler repicar i esser-hi a missa, sinó anarse’n un a dir-ne de missa, i a fer-se’un altre de campanar )... Només volem dir que a tota relació d’assessorament o aconssellament, la confiança pertinent es la de qui es assessorat o aconsellat...Aquell qui es servit davant de qui serveix....el pacient confia en el metge, el client confia en l’advocat. Casos en que la relació no es tan as simètrica en termes de posició institucional com la de’n Jordi Pujol amb la Corona o la de n’El.lena Ruiz amb el Bisbe d’Eivissa... La seva frase nomes tindria sentit si el Bisbe Vicente Juan fora el director espiritual personal de la directora del MACE, (cosa ni impossible ni impenssable): aleshores la confiança d'Elena seria cabdal, i es legitimaria que immediatament en cerqués un altre (fora bisbe, prevere..laic,; i poca caritat mostraria qui hi poses entrebancs. Peró en termes professionals, i institucionals, la frase es directament absurda. O sia que tranquils , que, com diuen a Mallorca, tot sa compondra.

Aleshores penssem que el fet esmentat nomes pot entendre's en el contexte de que l’Ajuntament hagi fet palèses les males relacions amb la catedra episcopal des que l'ocupa l’actual pastor. Treient-li directament la bola negra. I, senyors , ara parlem de coses serioses... i no des preu des gerret. A Roma quan el Vaticà li retarda a un diplomàtic la concessió del placet, (li retarda, no li no nega) la comunitat internacional primer se’n fa creus, i, a continuació , mentre miren de pescar a les aigues terboles del disfavor, fan arribar una càlida commisseració perssonal al pobre paria. Cap eclessiastic, aleshores podria fer-se el suec davant una clara indicació de desaprovació com la dels nostres regidors. A n’aquestes alçades, ja quedarà poc per afegir-hi a les mes o menys sinceres condolencies dels seus colegues de la Conferencia Episcopal.... cal que les ovelles fem arribar al nostre pastor la nostra submissa i dessinteressada expressió de solidaritat. I que ens en recordem d’ell, enviant-li bunyols i orelletes es dia de Sant Vicent, quan el destinin a Mongolia pel seu faux-pas....