clubbing

Hablando de batallitas napoleónicas, a un conocido le incomodaba mucho el uso de terminología bélica fuera de su ámbito. ("guerra de los sexos", "dar la batalla") Algo así como: usar metaforas funebres o gore para dar trascendencia a cuestiones banales:  a  la gente le parecería de pésimo gusto. Con razón. Sin embargo parece que a veces es inevitable.

Schumpeter,  recurrió a ellas para poner de relieve como los parlamentos , incluso los democráticos, no son un club de debates; ni  una tertulia de amigos, tampoco son un congreso académico donde se exponen y discuten ponencias; ni son una sociedad científica, ni un comité de técnicos. Son un agon donde se disputa el poder de manera incruenta.

la producción corriente de decisiones parlamentarias sobre cuestiones nacionales constituye precisamente el método por el que el parlamento mantiene o se niega a mantener a un gobierno en el poder, o por el que el parlamento acepta o rechaza el caudillaje del Primer Ministro. (..)Cada voto es un voto de confianza o desconfianza, y los votos que se llaman así no hace mas que poner de relieve"in abstracto"el elemento esencial que es común a todos.

Si se presenta una proposición de ley por la oposición esto significa que ofrece batalla: (...)tal proceder constituye un ataque que el gobierno tiene que desarticular apropiándose la cuestión controvertida , o bien haciendo rechazar la proposición.
Si un grupo del partido gubernamental presenta una proposición de ley importante que no figura en la lista del gobierno, esto significa una insurrección; y es desde este punto de vista y no desde el de los méritos extra-tácticos del caso, desde el que será considerado por los ministros. Esto es aplicable incluso al planteamiento de un debate. A no ser que sea sugerido o sancionado por el Gobierno esto es síntoma de que el poder se la va de las manos. Finalmente la adopción de una medida mediante un convenio entre los partidos significa una batalla no-decidida o una batalla evitada por razones estratégicas. (
" Capitalismo Socialismo y Democracia", parte IV, cap XXII, #4vol 2

Por tanto , cuando x plantea un debate y   fuera del marco establecido z y acordado para la resolución de los temas x . ¿Es una ponencia fuera de programa, ? ¿Se trata de una cuestión de orden del día? ¿Está "abriendo el diálogo"?.No, es un "trágala" para el equipo de gobierno;  busca su desgaste. Lo que dicen también aquí. Y lo que queda.

Así pues, habría que cambiar de tercio. De otra forma podemos llegar a las elecciones generales "en cuadro". Y  volver a un estado de cosas en que había que votar  invocando antes un vacío mental zen, (en que arrojar todas las cuestiones locales, antes de poner la papeleta en el sobre ) no es  deseable. (O tapándose las narices.)

Barra i política econòmica

Potser per deformació professional , un no pot evitar la percepció de que el problema amb certa tecnocràcia keynesiana heretada del tardofranquisme es de qualcuna manca de consistència, a la fibra del caràcter moral... I no ho diu un pas pels canvis de jaqueta: (ben legítims i als que tots hem d'estar agraïts puix gracies a ells la transició fou possible,) ni per certa laxitud posfranquista (a llarg termini tots morts, que deia en Maynard entre polimorfiques rebolcades bloomsburyanes, o " Toni matem sa truja que la fi del mon vendrà" deien per aquí, que no es el mateix encara que ho sembli). Sinó mes aviat pel tipus d'esquemes mentals en que foren educats.


Principalment en el vici d'entendre la justícia , per una banda, i la eficiència del mercat, per l'altra, com a dues dimensions separades, propis de l'esquema de l'equilibri de l'economia del benestar . De portes enfora, amollaràs la retòrica políticament correcta de les errades del mercat: música que acarona les orelles dels kumbes... Com l' IDH en lloc del PIB o la renda. Les errades del Govern, en canvi, coi ! miraculosament les correccions de Govern, mira que curiós, son bones per definició .. No cal mirar-ne les conseqüències. De la seguretat jurídica te'n fotràs, puix les intervencions estaran a priori sempre fora de les normes generals i en nom de la redistribució i la "equitat" te les passaràs pel folre esquerre .. .

I es que el mateix Schumpeter l'assenyalà, l'orientació al "curt plaç" en la filosofia de la vida del Maynard. . En ella la condemna de tota satisfacció diferida, la de l'estalvi i de la orientació de l'home cap al futur i la família, estaven íntimament imbricades. I el resultat era una combinació d'autoindulgencia personal i la conssagració d'un discrecional corporatisme tecnocratic a la cosa pública.

Peró de portes endins les conseqüències de considerar l'eficiència (mercat) i la justícia com dues dimensions separades (susceptibles de diferents combinacions entre sí) son pitjors. I tant dolentes per la butxaca com per la salut de la consciencia . Mans i mànigues et trobaràs legitimat a fer-ne.! Quan toqui i en nom del la "eficiència" , "l'estímul", " tocar de peus a terra" et passaràs les teves pròpies normes pel folre dret. I el rebuig de les regles generals i l'examen intuicionista de cada cas particular enfonsaran una vegada mes la predictibilitat en la aplicació de les normes pels poders públics, necessària per a la llibertat d'actuació dels particulars.

O sigui, que tenim a l'en Tomasín Mendez que dempus ahir s'arria es calçons i .. (no, no assigna beques aquesta vegada) beneeix els "productes desestacionalitzadors" com mesura anticrisi....( traducció: camp de golf.) Tot això desprès d'haver-se compromès el prestigi del Consell, de l'imperi de la llei i del just tracte als administrats ...(no menys que la vergonya dels tècnics...) amb informes de pilotes de golf antiaèries... La amnistia per les places hoteleres il.legals es susceptible de justificar-se de la mateixa manera. Cap referència al perjudici passat (i futur) (lucre cessant li diuen ) dels hostalers complidors...Peró es que Deu cria barruts i ells, a la política, a l'Administració o al mercat, troben sa manera d'ajuntar-se...