la beligerancia de Miquel Ramón

Hoy el GEN, se declara sorprendido de la "transformación" del conseller de Política Territorial Miquel Ramon en favor de los campos de golf...cuando antes habia sido

"beligerante con esas aberraciones"

Uno no puede creer en la sinceridad de su sorpresa, francamente ; el GEN lleva demasiados años emprenyant como para no conocer el percal.... pero en fin, a veces lo mas obvio pasa desapercibido... No hay tal transformación...Miquel Ramon no ha estado nunca en contra de los campos de golf.. ha estado en contra de que beneficiaran a la familia Matutes; el concejal Miquel Ramon no ha estado nunca en contra de aumentar el personal en Can Ventosa: ha estado en contra de que quienes consolidaran legalmente la plaza no fueran "tovariches" (recuérdese que contrariamente a Indalecio Prieto no objetó a colocar al Antón de nuestra Pasionaria) .... El conseller de Politica Territorial. Miquel Ramon no ha estado nunca en contra de las irregularidades urbanísticas...-Ha estado en todo caso en contra de recalificar Ses Torres en Santa Eulalia en interes del alcalde de Santa Eulalia-(recuerdese su intervención desacreditando las denuncias de Roque Lopez frente a Eivissa Centre) .

El comunismo "nunca" ha luchado por el medio ambiente, o por la legalidad urbanística. . El eurocomunismo ha luchado "con" el medio ambiente, "con" la legalidad urbanística, "con" las autopistas, .. "Con" lo anterior el comunismo lucha una "guerra de posiciones" por la "hegemonía"..(lo cual conlleva, entre otras cosas, ocupar las posiciones abandonadas por aliados ....aunque eso debilite su espacio de maniobra.. ¿escaños de la oposición en Sta Eulalia, sí?: anda que en las reuniones de célula no se habrán descojonado de los melindres con las dietas)

No hay metamorfosis, transformación, alguna, hay a-letheia,.. des-ocultación de la Gorgona


P.S. , no es "poltrona" : no tiene que ver con el confort de las posaderas.., es "posición", mejor y peor a la vez

Barra i política econòmica

Potser per deformació professional , un no pot evitar la percepció de que el problema amb certa tecnocràcia keynesiana heretada del tardofranquisme es de qualcuna manca de consistència, a la fibra del caràcter moral... I no ho diu un pas pels canvis de jaqueta: (ben legítims i als que tots hem d'estar agraïts puix gracies a ells la transició fou possible,) ni per certa laxitud posfranquista (a llarg termini tots morts, que deia en Maynard entre polimorfiques rebolcades bloomsburyanes, o " Toni matem sa truja que la fi del mon vendrà" deien per aquí, que no es el mateix encara que ho sembli). Sinó mes aviat pel tipus d'esquemes mentals en que foren educats.


Principalment en el vici d'entendre la justícia , per una banda, i la eficiència del mercat, per l'altra, com a dues dimensions separades, propis de l'esquema de l'equilibri de l'economia del benestar . De portes enfora, amollaràs la retòrica políticament correcta de les errades del mercat: música que acarona les orelles dels kumbes... Com l' IDH en lloc del PIB o la renda. Les errades del Govern, en canvi, coi ! miraculosament les correccions de Govern, mira que curiós, son bones per definició .. No cal mirar-ne les conseqüències. De la seguretat jurídica te'n fotràs, puix les intervencions estaran a priori sempre fora de les normes generals i en nom de la redistribució i la "equitat" te les passaràs pel folre esquerre .. .

I es que el mateix Schumpeter l'assenyalà, l'orientació al "curt plaç" en la filosofia de la vida del Maynard. . En ella la condemna de tota satisfacció diferida, la de l'estalvi i de la orientació de l'home cap al futur i la família, estaven íntimament imbricades. I el resultat era una combinació d'autoindulgencia personal i la conssagració d'un discrecional corporatisme tecnocratic a la cosa pública.

Peró de portes endins les conseqüències de considerar l'eficiència (mercat) i la justícia com dues dimensions separades (susceptibles de diferents combinacions entre sí) son pitjors. I tant dolentes per la butxaca com per la salut de la consciencia . Mans i mànigues et trobaràs legitimat a fer-ne.! Quan toqui i en nom del la "eficiència" , "l'estímul", " tocar de peus a terra" et passaràs les teves pròpies normes pel folre dret. I el rebuig de les regles generals i l'examen intuicionista de cada cas particular enfonsaran una vegada mes la predictibilitat en la aplicació de les normes pels poders públics, necessària per a la llibertat d'actuació dels particulars.

O sigui, que tenim a l'en Tomasín Mendez que dempus ahir s'arria es calçons i .. (no, no assigna beques aquesta vegada) beneeix els "productes desestacionalitzadors" com mesura anticrisi....( traducció: camp de golf.) Tot això desprès d'haver-se compromès el prestigi del Consell, de l'imperi de la llei i del just tracte als administrats ...(no menys que la vergonya dels tècnics...) amb informes de pilotes de golf antiaèries... La amnistia per les places hoteleres il.legals es susceptible de justificar-se de la mateixa manera. Cap referència al perjudici passat (i futur) (lucre cessant li diuen ) dels hostalers complidors...Peró es que Deu cria barruts i ells, a la política, a l'Administració o al mercat, troben sa manera d'ajuntar-se...