be, amb una ambigua excepció: la "plorera" de na Pili a l'incendi . (Quan pel dret foral eivissenci a punt d'esser igualment arrasat i desplaçat a continuació per especies al-loctones no deix caure una llagrima..) i la de trapelleries, incompetències, i auto-indulgencies irresponsables que justifiquen unes surmejadetes a temps... Contra lo que piensa la escritora Lindo, el lagrimeo de las mujeres no es lo contrario del ser fuertes como la roca, sino lo que las hace rocas. Una sofisticada estrategia de blindaje. La dura blandura, oxímoron perfecto.
alava.. alava...alava...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada