"tard" i "massa"

Ferrer Abarzuza, kumba orgànic, ens comunica avui al Diari que el xirucam institucional es disposa finalment a retre homenatge a l'octogenari D. Bartomeu Escandell, el primer eivissenc en ocupar una cátedra universitària..D 'Història, concretament. I hom no pot deixar d'evocar les emocions contradictòries del protagonista "El lector" de Bernhard Schlink. Quan finalment rep des de la presó una nota manuscrita de la seva analfabeta SS-Helferin. ..

• Estava orgullós d'ella.Al mateix temps em feia trist, estava trist per la seva vida endarrerida i equivocada, trist pels retards i errors de la vida en total. Pensava: quan has perdut el moment adient, quan algú s'ha negat massa temps a fer una cosa, quan a algú se li ha negat una cossa massa temps, aleshores arriba massa tard, encara que finalment t'hi posis amb força i sigui rebut amb alegria. O no hi ha cap massa tard , nomes un "tard" i en tot cas mes val "tard" que "mai"?. No ho se.

Clarament per algunes coses ja es massa tard. Per altres no. Massa tard per redreçar la ignominia del recel i pobresa d'esperit dels mandarins locals. Massa tard per publicar la "Ibiza y Formentera en la Corona de Aragón". Massa tard per a permetre que la UIM tingués un contingut no-folklòric i es situés al nivell d'altres cursos d'estiu com la UIMP...(Eh Fanny?) Massa tard també per permetre a D. Bartomeu exercir un mestratge que permetés crear escola i deixar deixebles en història local. . Peró l'homenatge arriba prou aviat per altres coses ...es prou aviat per a que nacionalisme i la seva historiografia ja hagin campat pels seus respectes porgant la educació i les administracions. Judenrein ja.

Peró també ..si es ver sempre que , com ha dit Schlink abans, "analfabetisme es minoria d'edat" , potser sí mes val "tard" que "mai"