La mula es mula, aunque la carguen de santos. Fa uns díes el senyor Rafael Vargas se'n enfotè del lobby normalitzador a l'administració ... La colla de tecnics d'idem , famejant de pinsso, i des subjectes a les susdites tecniques (els operats ?).. no ha tardat gens a reiterar avorridorament la seva letania: .. una de dos extinció, genocidi, franquisme, defenssem el Alamo..Volem el nostre Spracheraum lliure de Spanientum .. Spanien raus etc, etc. Amb pocs d'ells troba un prou terreny comú com per voler-hi raonar..i menys in modo suaviter, com intenta el citat: amb la doctrina marcusiana de la tolerancia repressiva mes s'arrauxen quan mes se'ls afalaga.

Sortosament, a n'aquesta illa de piltrafilles, ja comencem a tenir-ne d estudis i no nomes ganes de feinejar i fer duros. Com a colofó, guinda del pastís, ens arriba,eixa perla docta y articulada, del gurú tarressià,advocat i politoleg, Josep Costa.

Aquest cúmul d´obvietats ens hauria de portar necessàriament a admetre que els grans valors de la revolució francesa (llibertat i igualtat són els dos primers) no serveixen per decidir en quina llengua s´ha de vehicular l´ensenyament o el dia a dia de l´administració pública. Si ens ho prenem seriosament no ens quedarà més remei de basar-nos en coses més mundanes i més mal·leables. Parlar del tema omplint-se la boca amb la grandiloqüència d´aquells grans conceptes pot donar sensació d´erudició i domini del tema, però en realitat és una demostració del contrari.

Un mira d'esser-ne de just ..que no el coneix prou al fulano. Hom espera que els citats moviments auricul.lars es deveren mes a la ignorancia que al sectarisme. Amb caritat interpretativa sui generis, apliquem la primera opció i participem que, de la mateixa manera que les idees de llibertat i igualtat, drets individuals i civils, ja en tenien d'anys quan als jacobins els agafa la veta sanguinaria, i als hippies la fumera; de la mateixa manera, diem, N'HI HA de gent (i de la corda del Costa) que creu perfectament possible decidir a partir dels (grandiloquents) conceptes d'igualtat i llbertat quina ha d'esser la llengua vehicular en l'enssenyament. O, a partir de la filosofia politica i moral imperant, el liberalisme per posar-ho com Albert Branchadell. ..Liberalisme i normalització linguistca a , L'esfera 2005 ...Empuries 1997

El problema no es aleshores, que la politica linguística o l'us per part de l'administració no sia argumentable a partir de drets individuals. Es perfectament possible des d'un punt de vista lògic. Alló sorprenent, i la questió de fet que s'hauria d'explicar, es que nomes sia un qui ho faci. I hom s'hauria de preguntar com poden tenir-ne de valor normatiu la llibertat individual i igualtat formal dins un lobby dividit entre seixanta-vuitistes i ex- comunistes, compartint tots la alienació dels valors occidentals i l'etnicisme.

Aleshores, no es que un no cregui possible discutir-hi, amb aquesta colla. Com a mínim n'hi ha un de sociolinguista que no ho creu cap falacia ...justifica la normalització (llei dels 80) a partir de valors liberals, No es posa fora del consens sobreposat als països Occidentals durant segles.. compartit. Pero de fet, amb la resta, alló "mundà i maleable" fora el Ius retorquendi. Llatinada que aprenguí d'Antonio Alemany l'altre dia. Trist dir-ho, pero sols el saboteig de la seva professió o del rendiment escolar dels seus fills els pogueren incitar a repenssar les seves pràctiques,que les idees segur que no...Calgueren les guerres religioses per que nasqueren els drets individuals.. O Hipercor per treure's l'aigua a Terra Lliure

P.S. Essent una mica pedants fins i tot podia tenir raó , del model francès de la Revolució Francesa no se'n pot treure cap de justificació .. De l'anglosaxó sí. Difícil dir com hauria sonat la flauta, peró.