¡Al ataqueerr! ¡Porr la glo-rria de mi madrre!
Benvolguts lectors,
Com en diria la dreta religiosa votant de George Bush junior, “La maledicció de la flor daurada” de Zhang Yimou, es una película d'aquelles "inspirational" , "uplifting"
Un en surt, si mes no disposat a defendre Taiwan,o a conspirar contra Kim Jong Il, sí potser a contrabandejar software criptografic a Xina continental o a manifestarse davant l’ambaixada cubana... i, per descomptat, a seguir fent la guitza al rojam local...
Els retrets de crítica i admiradors davant el final consservador de “Hero” (llei i ordre, molt d'ordre)i les repetides acussacions d’esteticisme buït semblen haver tocat alguna fibra al cor xinés del director.....
Sia per la manca de subtilesa dels censsors o per l'eloqüencia de les imatges oferint milers de paraules mes que el script, el cert es que sembla haver escolat un missatge perssonal la generació post-Tiananmen...I amb milions de pressupost oficial,” chapeau” (aquests es el moment en que haurien de deixar de llegir si volen gaudir de tota la sorpresa).
Una allau de conspiracions bizantines a la cort pekinesa del segle X , fills abandonats, es resolen en una revolta del segón en la línia de successió contra l’emperador regnant. La conspiració s’estavella contra unes maquines de setge cuirassades (ejem) que fan una espectacular esquitxada de sang i fetge al pati quadrat de la Ciutat Prohibida...i capturen al princep rebel
Com justifica el director la vida del fill rebel sobrevivent, de l'unic que no es rematat a la matança?, Revoltat davant l’evidencia de que l’emperador ha estat durant 10 anys emmetzinant els medicaments al mes bell rostre de Xina , Gong Li, amb vehemencia justifica el seu intent de cop en el desinteres respecte al poder
L’Emperador ofereix el perdó al rebel si s’encarrega de donar-li els medicaments enmetzinats a la Emperadriu...Obviament es clava l’espasa abans de fer-ho. L’ emperadriu llença enlaire el liquid emmetzinat, aquest recorre una artística corba en l’aire fins caure al centre de l taula parada. Credits i música
I un confia en que el gest (inutil?)de rebel.lia exasperada de Gong Li” i l’artistica corba del liquid en l’aire li sien suficient justificació front a la culpa d’haver sobreviscut
P.S. No es perdin l'us de la faus que fan els sicaris del tirà, o la neteja del terra de la plaça despres de l'aixafament del cop...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada