Lourdes, rebent la vara

Potser com a compenssació a una campaña descarnada, els politics del rojam semblen entestats a humanitzar-se a força d’exercicis d’autorrevelació al diari "Ultima Hora. Fará quinze dies que en Gustinet ens parlava de les seves tortures de conciencia entre manegar ITUSA o Sant Josep..Ahir diumenge, (a la edició paper) despres de prendre possessió del càrrec, Lourdes Costa ens confessa el seu deler per visitar Costa Rica .
Tot viatge suposa una tenssió entre la realitat i l'ideal; entre l’origen i la destinació; entre les arrels i la llibertat Per Salvador Espriu a “Assaig de Cantic en el temple” un viatge al nord suposa deixar enrera la Catalunya de posguerra: les claudicacions , la miseria, la opressió.

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!


Contrariament al civil Espriu, per Baudelaire, a ”Invitació al viatge”, no es l’adoloriment pel lloc d’orígen el que fa emprendre camí. Ans la propia desvaloració de sí mateix en l’enamorament, porta a delir-se pel país de la dama criolla.

pensa el dolç encant
de fer junts un llarg viatge!
Estimar a desdir,
estimar i morir al país
que és com ta imatge!


I, conssequentment, des de la metrópolis europea tenssa i atrafegada que es París, les terres meridionals son vistes , no pas com salvatges i covardes sino com calmes i sensuals ,

Aquells sols mullats
d’uns cels emboirats
tenen l’encís que perdura
tan misteriós
del teu arterós esguard
que entre plors fulgura.

Tot, allà, és ordre i beutat,
luxe, calma i voluptat.

Llustrosos moblats,
pels anys patinats,
ens ornarien la cambra;
flors de rars colors
mesclant les sentors
als vagues perfums de l’ambre,
opulents plafons,
els miralls pregons,
l’oriental espectacle,
parlaria tot al cor,
mot a mot
i en secret, un dolç vernacle.

Tot, allà, és ordre i beutat,
luxe, calma i voluptat.


Front a l’esteta i dandi, Baudelaire, el taranna confessadament senzill de Lourdes; aleshores, no pot esser per “luxe, calma i voluptat” que es deleixi per les Indies Occidentals: encar que la idea de viatjar –hi , se li ocorrés despres d’un dia a la platja dalt d’una hamaca amb la novela finalista al Planeta del 98, "Pura vida" de Mendiluce..obrint a l’atzar..

Jonás roza con su bestia bravía, apenas, la entrada a la cueva de todas las delicias, se queda quieto, aproxima poco a poco la hamaca, empujando hacia sí las pantorrillas de Ariadna enloquecida. Poco a poco va entrando en ella, poco a poco, centímetro a centímetro hasta que la mitad está a cubierto. Empuja y separa la hamaca y sale, Ariadna grita, gime, se encabrita. Jonás se la mete en la boca, deja que ella lo disfrute por un instante y baja. Empuja otra vez la hamaca hacia sí y el sexo vuelve, despacito, a entrar un poco más.

Aleja y atrae la hamaca mil veces, sacándola, subiéndola hasta aquella boca ansiosa y volviendo a entrar, más a fondo, más a fondo, mientras besa y lame los pies de Ariadna, que ya mueve la hamaca sola. Ella grita cada vez más, tiene todos los orgasmos, menos uno, el que llega cuando Jonás cambia de ritmo, ya no sale, solo entra, entra, entra, cada vez más, crece más y más hasta llenarla toda y empieza a gemir, gritar, la levanta de la hamaca y la toma en brazos, la llena aún más y la sube y la baja en un frenesí salvaje, total, sus bocas gritando entre besos de lenguas enloquecidas, sus cuerpos pegados, sudados, hechos uno, su sexo crece, crece, y un grito largo, que empieza dentro, que sube y se amplía, un bramido sale de los pulmones de Jonás, al mismo tiempo que un torrente de semillas inunda aquellos interiores y Ariadna tiene un orgasmo desconocido, total, que se repite, que viene y va para volver más fuerte, como oleaje en mar embravecido, mientras Jonás sigue y sigue descargando su herencia en ella, y se siguen mezclando sus salivas, y Jonás se queda en ella, con ella en brazos y con sus piernas agotadas envolviendo sus caderas, ojos alucinados, corazón de Ariadna deshecho de amor por aquel monstruo.
-Te quiero -acierta a decir a su oído--. Te quiero.”