“Leadership is a potent combination of strategy and character. But if you must be without one, be without the strategy.”La intervenció avuncular d'Antoni Marí Calbet a la nit el.lectoral ens enfronta amb l'interrogant de si legítimes aspiracións a la vellesa com la pau i el sossec, no ens haurien de resultar igualment atractives a totes les franges d'edat...
Norman Schwarzkopf..
Pero, sense cap condescendencia, cal també preguntar-se si Marí Calbet n'es realment conscient, de l'abast en que s'ha produït un trencament de les regles al joc que ell i gent com Canyelles jugaren des de 1979: Decissions als despatxos, repartiment de quotes d'influencia, (el mon sindical pels cocos, que ara tornam a esser amics, l'educació pels nacionalistes, ...)opacitat. La ideol.logia i els valors, desaparescuda amb les classes de Formación del Espiritu Nacional feu una engavanyadora reaparició amb les mesures d'un tal Tofol Soler
Mes patent la seva reaparició a cosetes com la "Educación para la ciudadanía"; el setge i aïllament dels consservadurisme al mon polític; i, quan ha estat necessari, estrategia de la tenssió i tactiques d'acció-reacció al carrer, just com quan Paco el Xocolatero començava a rebaixar-se del servei..
Tot i així, que el comandant hagi o no una subtil comprenssió de la situació estratégica, n'es poc de rellevant, mentre no romangui amb es cap mes avall des cul durant tota la batalla
(foto Miquel Pasqual DI)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada