Ja que es 1 de Maig me’n vull enrecordar de Roque Lopez, treballador .. No ens toca a mossons i calamunters avergonyir-mos pel linxament estalinià-negrinià a mans dels seus antics camarades... Amb un dels nostres, el linxament hauria tingut una inconfusible tret diferencial.. No tant "Fuenteovejuna", sino ostracisme a la mediterrania.
Ens toca, en tot cas sentir-mos avergonyits pel desinhibit classisme d’algun indígena revingut, recordant les seves feines pobrament remunerades, el seu apartament a Siesta . O per la qualificació del seu corrent com sector carpetovenic. O per l’interessat oblit dels seus inicis en l’ esquerra extraparlamentaria , no exactament un lloc on fer carrera.
Ens toca, en tot cas sentir-mos avergonyits pel desinhibit classisme d’algun indígena revingut, recordant les seves feines pobrament remunerades, el seu apartament a Siesta . O per la qualificació del seu corrent com sector carpetovenic. O per l’interessat oblit dels seus inicis en l’ esquerra extraparlamentaria , no exactament un lloc on fer carrera.
Terry Malloy: Si canto, la meva vida no valdrà ni un canet.
Pare Barry: I quant et valdrà l'anima si no ho fas?
Tractant amb personal que mai creié tenir res de comparable, un no ho hauria d' oblidar: que la cotització de les seves vides en canets, els esmola els instints de supervivencia al nivell d’un sauri… mossegant la presa..
Tant de menjar cru s'els ha d'acabar indigestant… i un no els hauria de voler disputar el dinar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada