Tot i tractar-se de la mateixa materia prima....hi ha trets distintius que diferencien el comerç minorista de peix fresc de la seva contrapartida el peix consservat. La sardina de casc o el bacallà sec poden emmagatzemar-se i comercialitzarsse a botigues “generalistes”tendes d’ultramarins igual com els llegums. El peix fresc, en canvi, mercaderia perible , amb inminent data caducitat, es una industria completament diferent..Exigeix del distribu:idor una logística, estructura de costs, i estrategia comercial completament diferents. L’enjogassada cultura de la peixateria es completament diferent de l’ambient silenciòs d’altres comerços tradicionals com el pellaire, el savater.
Es per tant mes assimil.lable en termes económics a industries com la distribució d’estades turístiques o seients d’avió.. si al cap del dia una agressiva estrategia comercial no ha omplit s’hotel, s’avió o buidat el prestatge, no hi ha dispenssa on amuntegar-les .les quan pugi sa demanda..Tot i lamentar la desaparició de l’una vegada próspera industria marinera illenca , un sospita que s’haurà produït un trasvassament de competencies i habilitats perfectament voluntari, desde el cluster de Sa Penya cap a altre zones costaneres.
Ambdues industries necessiten capacitat comunicativa per a una agressiva acció de venda, de la fidelització, les barreres d’entrada son grans i defenssades aferrissadament, una vegada dins el mercat aquest s’apropa prou a la competencia perfecta. La informació actualitzada sobre els preus de venda dels competidors es clau per a evitar perdues...
Aixó sí, cap peixatera amb dignitat professional miraria de vendre mentre es va tapant el nàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada