lo que mejoró fueron los ingresos del Gobierno y de la industria del sexo: se lavó el dinero negro, lo ilegal fue legal, los chulos, empresarios, y muchos que antes no compraban una mujer pensaron que puesto que ahora era legal...

Pero, en una sociedad libre no todo lo que es legal debe ser por ello algo que aprobemos de corazon,y nos  parezca de perlas;  algo que consideremos  óptimo, o sensato,. o virtuoso. de acuerdo con una moral)( i.e.  W. Buckley Jr. fundador de la National Review y conservador católico, acerca de la legalización de los estupefacientes..  aunque nunca creyera que su uso fuera precisamente una buena idea .(*).

 al final de los tiempos,y no por comisión parlamentaria

(Y, desde otra perspectiva no-política, , la  legalidad y la moralidad, el orden político y la virtud- nunca se identificaran en este bajo mundo ..Como las dos ciudades ..)



P.S.  los resultados del enfoque punitivo en Suecia son tan ambiguos como los de Holanda..y sorprendentemente parecidos a los de otras prohibiciones. (aumento de la infracción en los países vecinos,  peligrosidad por el limbo legal, miedo a denunciar..)

(y en Holanda uno empezaría por mirarse..p.ej.  los efectos de la relajacion de la presión policial.. No hay como disponer por dictamen legal, de  x policias  libres para  problemas ..Cuando hay sectores (legales o no ) que atraen  a hdp.... Y la coacción seguía siendo delito,y sus víctimas debían ser protegidas)


(*) via R.J.. Moeller blog

Pastos comunales

Por cierto respecto a las observaciones del Dr Vargas.. acerca de la sede sindical de Ignacio Wallis. Mas que de incuria de los  sindicalistas  pitiusos, antes  pensaría uno  en un  caso de la paradoja conocida como   tragedia de los pastos comunales  dicho sea sin intención peyorativa. Al  tratarse de un edificio compartido entre varios gremios, la cochambre amenaza al salon de actos común despues de todo: no a los despachos.

Ello, deberia llevar a reflexionar a los sindicatos, pero no solo a ellos, sobre sus presupuestos generales acerca de lo público..Abreviando: el ojo del amo engorda al caballo.

Tuvo uno ocasion de visitar una  sede sindical en Palma de Mallorca; , poblada  en exclusiva por Comisiones , al ladito de la calle Oms.  ¡Voto a brios!;  sobria magnificencia vertical , neoherreriana. jerarquía del espacio arquitectónico que la ligera pátina prosoviética , debida sin duda a su habitación continuada, no lograba ocultar sino acaso subrayar. .No memoria histórica ni viaje en el tiempo: antes verdadero presente vivo.. localización a punto para rodar un episodio de "Cuentame".o de la Señora

Conservación envidiable sin necesidad de restauraciones: ya la quisiera uno para la Casa del Governador..

P.S. Demasiados focos en Benirrás..¿existe una norma que impida recalificar zonas quemadas?

l'aseneria , el rostre del nacionalisme

La manca de debat sobre idees i valors que solia lamentar Vidal-Quadras no sols te conseqüències per a la dreta sino pel nivell intel·lectual general de tota la població... Mancat de crítica i de contrastació el xirucam salmodia hipnoticament els seus mantres, es rebolca amb golafreria als propis tòpics, proclama a tots els vents les majors parides, que per silenci administratiu acaben donant-se per bones. Assolint projecció a vegades internacional..

El comissari polític en cap, o director de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya aquesta setmana, abandona una estoneta la seva activitat de multar botiguers que retolen en castellà , i aborda la empresa intel·lectual de lligar antisemitisme i espanyolisme... potser per fer oblidar les declaracions difamatòries de qui li abona el sou a Can Fanga, l'okupa de luxe Conseller Saura, el posterior atac a una sinagoga, i la protesta de l'ambaixada israeliana... Amb la excepció del Dr Vargas, Ningú li ho sembla discutir...Ni la seva costella Espe Marí, qui ens volia convèncer fa uns mesos de que "La clau per sortir de la crisi es troba, efectivament, en el finançament autonòmic.", i abans, respecte a un problema que hauria de coneixer: "Conflictes escolars: on és el pressupost? )

Massa fàcils les evocacions migevals d'intelectuals bledes com l'Americo Castro...(les tres cultures etc. Convé evocar la memòria d'espanyolistes durs i irreductibles; els quals d'acord amb el raonament den Bernie haurien de trobarse a la dreta de les Schutzstaffel,(SS)....El SECED, del coronel San Martín, processat pel 23-F, i que tan eficaçment infiltrà ETA, no s'hauria pogut muntar sense la inapreciable cooperació del Mossad..(per redimir condemna traduí el llibre de "Munich".)O el mateix Generalísimo, pèr qui en el seu traspàs pregà públicament el Rabí de Jerusalem: ja que permeté la fugida de milers de jueus durant la II G M. Amb la cooperació dels diplomàtics com Sanz Briz, que no miraven si eren asquenazites o de Sefarad els milers qui demanaven passaport (espanyol, ho sento)..per fugir del l'Europa ocupada..


Es possible que certa versió del postmodernisme que amenaça les altres humanitats hagi fet ja possible doctorar-se en Filologia mitjançant la pura correcció ortogràfica, textual d'allò que s'escriu..(gracies a la porga normalitzadora perpetrada pen Bernie quan encara l'aguantavem per aquí es possible accedir a l'enssenyament just amb el mateix. Dins poc sera possible accedir a la cura dels malalts: a Formentera per exemple, tot just es canviaran uns metges polonesos per uns altres.) Però a d'altres disciplines, la investigació, les ciències dures, i en general qualssevol tipus de debat...encara es necessària la contrastació de les afirmacions...el dur i inapelable tribunal dels fets: que rebutgen o corroboren, per molt provisionalment que sia... les hipòtesi.

"Al Cesar alló que es del Cesar "(qui ho digué era semita) al xirucam allò que es del xirucam: anar al Parlament embolicat amb una estovalla. Bernie, no deixis d'anar-hi a l'oculista; coses que no s'agafen a temps poden no tenir-ne de remei.

La mula es mula, aunque la carguen de santos. Fa uns díes el senyor Rafael Vargas se'n enfotè del lobby normalitzador a l'administració ... La colla de tecnics d'idem , famejant de pinsso, i des subjectes a les susdites tecniques (els operats ?).. no ha tardat gens a reiterar avorridorament la seva letania: .. una de dos extinció, genocidi, franquisme, defenssem el Alamo..Volem el nostre Spracheraum lliure de Spanientum .. Spanien raus etc, etc. Amb pocs d'ells troba un prou terreny comú com per voler-hi raonar..i menys in modo suaviter, com intenta el citat: amb la doctrina marcusiana de la tolerancia repressiva mes s'arrauxen quan mes se'ls afalaga.

Sortosament, a n'aquesta illa de piltrafilles, ja comencem a tenir-ne d estudis i no nomes ganes de feinejar i fer duros. Com a colofó, guinda del pastís, ens arriba,eixa perla docta y articulada, del gurú tarressià,advocat i politoleg, Josep Costa.

Aquest cúmul d´obvietats ens hauria de portar necessàriament a admetre que els grans valors de la revolució francesa (llibertat i igualtat són els dos primers) no serveixen per decidir en quina llengua s´ha de vehicular l´ensenyament o el dia a dia de l´administració pública. Si ens ho prenem seriosament no ens quedarà més remei de basar-nos en coses més mundanes i més mal·leables. Parlar del tema omplint-se la boca amb la grandiloqüència d´aquells grans conceptes pot donar sensació d´erudició i domini del tema, però en realitat és una demostració del contrari.

Un mira d'esser-ne de just ..que no el coneix prou al fulano. Hom espera que els citats moviments auricul.lars es deveren mes a la ignorancia que al sectarisme. Amb caritat interpretativa sui generis, apliquem la primera opció i participem que, de la mateixa manera que les idees de llibertat i igualtat, drets individuals i civils, ja en tenien d'anys quan als jacobins els agafa la veta sanguinaria, i als hippies la fumera; de la mateixa manera, diem, N'HI HA de gent (i de la corda del Costa) que creu perfectament possible decidir a partir dels (grandiloquents) conceptes d'igualtat i llbertat quina ha d'esser la llengua vehicular en l'enssenyament. O, a partir de la filosofia politica i moral imperant, el liberalisme per posar-ho com Albert Branchadell. ..Liberalisme i normalització linguistca a , L'esfera 2005 ...Empuries 1997

El problema no es aleshores, que la politica linguística o l'us per part de l'administració no sia argumentable a partir de drets individuals. Es perfectament possible des d'un punt de vista lògic. Alló sorprenent, i la questió de fet que s'hauria d'explicar, es que nomes sia un qui ho faci. I hom s'hauria de preguntar com poden tenir-ne de valor normatiu la llibertat individual i igualtat formal dins un lobby dividit entre seixanta-vuitistes i ex- comunistes, compartint tots la alienació dels valors occidentals i l'etnicisme.

Aleshores, no es que un no cregui possible discutir-hi, amb aquesta colla. Com a mínim n'hi ha un de sociolinguista que no ho creu cap falacia ...justifica la normalització (llei dels 80) a partir de valors liberals, No es posa fora del consens sobreposat als països Occidentals durant segles.. compartit. Pero de fet, amb la resta, alló "mundà i maleable" fora el Ius retorquendi. Llatinada que aprenguí d'Antonio Alemany l'altre dia. Trist dir-ho, pero sols el saboteig de la seva professió o del rendiment escolar dels seus fills els pogueren incitar a repenssar les seves pràctiques,que les idees segur que no...Calgueren les guerres religioses per que nasqueren els drets individuals.. O Hipercor per treure's l'aigua a Terra Lliure

P.S. Essent una mica pedants fins i tot podia tenir raó , del model francès de la Revolució Francesa no se'n pot treure cap de justificació .. De l'anglosaxó sí. Difícil dir com hauria sonat la flauta, peró.