Enquerre

o enquesta (inquisició) pregunta. En heraldica es el cas quan s'incompleixen deliberadament les regles amb la finalitat de que l'observador "pregunti" per l'afegitó que s'hi ha fet.

Per cert que, si no llegeixo malament, l'unica base amb la que el senyor Armand de Fluvià impugna l'Escut actual del consell d'Eivissa i Formentera (antic de la Universitat) es la parida de que ara la Universitat es un ajuntament.....La Universitat no era l'Ajuntament de Vila, ni el consell Insular ho es ara....La frequencia de l'us del l'escut caironat a la corona d'Arago a l'Edat Mitjana no vol dir exclusivitat...Que aixó de la homogeneitat es ben poc Antic Regim. I un dubta molt que se'ns en pugui aplicar cap d'homogeneïtat en general. Com observaria el gran Duns Escot a l'universal signe cal aprehendre-hi l'haecceitas i no nomes la natura comunis..

Tornant a l'enquerre: les perplexitats del senyor Armand de Fluvià, ( a l'informe assumit ovinament pel IEE) sobre la presencia i justificació dels quatre castells a la bandera.

S'afegeixen els quatre castells pels quatre quartons , i per les torres que s'hi hagueren de construir per a que els turcs no us entressin fins la cuina. I així al Principat us poguessiu tornar alhora pactistes, i irredentistes, populistes i bledes , pixapins i etnocentrics, subrepticiment centrífugs; i, ara, us en pogueu anar a Tanger de turistes i no de captius, etc, etc.. cony ja

L'altre dia mentre muntava l'astracanada del background i l'aletheia: em vaig trobar amb varies coincidencies a partir de Duns Escot. Heidegger li dedica la seva tesis de llicenciatura. ("La Teoria de les categoríes i la significació en Duns Escot), el seu primer esforç filosofic significatiu, i fou també el filosof favorit de Manley Hopkins al que dedicà el poema

L'Oxford de Duns Escot

Towery city and branchy between towers;
Cuckoo-echoing, bell-swarmèd, lark-charmèd, rook-racked, river-rounded;
The dapple-eared lily below thee; that country and town did
Once encounter in, here coped and poisèd powers;

Thou hast a base and brickish skirt there, sours
That neighbour-nature thy grey beauty is grounded
Best in; graceless growth, thou hast confounded
Rural rural keeping—folk, flocks, and flowers.

Yet ah! this air I gather and I release
He lived on; these weeds and waters, these walls are what
He haunted who of all men most sways my spirits to peace;

Of realty the rarest-veinèd unraveller; a not
Rivalled insight, be rival Italy or Greece;
Who fired France for Mary without spot.