L'entrevistat conta el que li pregunten, obviament: el seu ostracisme, que la portà a ocultar la seva condició de victima; que no cobra fins el 1999...Ens quedem amb :
Van ser condemnats a 70 anys i van sortir tots als tres per "la normalització de la vida política a Catalunya". ¿Què li sembla? ¡La normalització de la vida política a Catalunya! Els que fan mal han de complir la pena íntegra.
No conta, perque no li pregunten, com senta tenir un terrorista a cura de la seva seguretat. No es que un anés a posar objeccions des d'un punt de vista purament tecnic: Vidocq , antic criminal. Passant primer per confident: va crear i comandar la Surete de París, el primer cos de paisà, composat en bona part per ex-criminals com ell mateix...A la policia tenia sentit, mentre no creuessin massa sovint la línia, com passà finalment.A Instrucció publica potser haurien protestat els pares...
Tot i així, no sortir al diari fins despres de 10 anys de coalició de govern, massa temps per quinze minuts de fama... Normalitzar l'anormal, sembla voler-ne molta de parsimonia.. Sobre tot penssant que
Se piensa que lo justo es lo igual, y así es; pero no para todos, sino para los iguales. Se piensa por el contrario que lo justo es lo desigual, y así es, pero no para todos, sino para los desiguales
Molt clar no queda, d'Aristotil arribaren els apunts de classe i no obres per a publicar, un s'hi ha d'escarrassar...Com el lema de Wittgenstein emprat del "King Lear.
I'll teach you differences
