entristidor..

leyendo, en las memorias de Villangómez.."Llocs viscuts" su  eliminacion de la conmemoracion del 2 de Mayo y la Hispanidad.

Nadie lo vió

Mes endarrera a l'Ebusus, també vaig parlar en una de les celebracions anuals que es feien el Dos de Maig. Era l'any 1946, i vaig aprofitar que s'esqueia el segon aniversari de la naixença de Goya per relacionar les seves pintures i gravats i la Guerra de la Independència. També se celebrava cada any la festa de la Hispanitat i una vegada hi vaig parlar de l'Inca Garcilaso, Sor Juana Ines de la Cruz y Ruben Darío, tres escriptors hispanoamericans, representants de tres èpoques. Quan em varen nomenar president d'Ebusus, vaig suprimir les dues commemoracions i ja no es varen celebrar mes. el public i els conferenciants se n'anaven cansant i no vaig trobar cap oposició. (p.209

y así.. gota a gota..fueron desapareciendo los vínculos emocionales con un destino compartido..