"Com tothom sap, una de les singularitats, costums, manies, deliris —diguin-n’hi com vulguin— dels catalans que s’enorgulleixen febrilment de ser-ho és la de creure que no comparteixen res amb la resta d’espanyols. Bé, res, tret de la feixuga carcassa de l’Estat, és clar. Aquesta fal·lera particularista sol manifestar-se de dues maneres, sovint complementàries. D’una banda, amb la creació d’entitats o organismes que procuren l’indispensable autosuficiència i que no fan sinó duplicar, la majoria de vegades, les funcions d’una entitat o organisme espanyol ja existent. De l’altra, amb la restricció, manipulació o invenció de determinats episodis del passat a fi d’esporgar-ne qualsevol vestigi d’història comuna (...)