Suma zero


Dissabte passat es Casino d'Eivissa ens anunciava competició de poker no-limits. (La versió mes coneguda, la que permet el hi vaig amb tot.)

El poker aporta emocions fortes, elementals. Les emocions de la pura depredació. Els experts ho reconeixen. Per ésser bo, per damunt d'un cert nivell, fins i tot hi ajuda cert nivell de psicopatia. Al poker no hi ha simpatia, deia William J Florence. Si perds la fredor perdràs les fitxes Al poker el pecat mortal es la implicació emocional deia Katy Lederer. Es un joc de "suma zero" ( que pot transformar-se en el del gallina)...Alló que guanya un es exactament allò que ha de perdre un altre jugador.

Tals son (suma zero) les regles del joc que juguen sociolingüistes i els seus operatius els tècnics de normalització. El terme "diglòssia". Implica una diagnosi de conflicte entre llengües. No pas de cooperació ni de coexistència...els guanys en l'us i el coneixement d'una llengua (el català) es mesuren en termes de les pèrdues en l'us i coneixement de l'altra ( castellà). No poden conviure dues llengües sense que una extingeixi l'altra. I això: la situació de suma zero es el que explica tant les inacabables campanyes de la Mariví el Carlas, com les multes a comerciants per retolar en castellà.. I es el que fa que les apel·lacions a la comprensió en el cas de l'Olav s'esvaeixin a les orelles sordes de la impertorbable Conselleria d'Educació. Puix als jocs de suma zero els participants juguen a un joc diferent al de la cooperació. El llenguatge dels drets (un límit inalienable al poder i a la acció col.lectiva) no en pot formar part. (amb alguna excepció aïllada i excèntrica com l'Albert Branchadell, que no pot evitar capgirar les regles del joc) Com tampoc en pot formar part el reconeixement d'allò altri.

Per tant, Bernie, ja que t'has tornat anglòfil, una mica d'impassibilitat i de flema britànica, no gemeguis tant, (o almenys no fins que et reciclin en castellà, o fins que t'impedeixin exercir la teva professió a ca teva, o fins que et cacin com un conill i t'engeguin un tret al genoll. ...) I tot així, abans de plorar, sis-plau, aixeca't de la taula. Per a no incomodar als presents. O potser ens n'havem oblidat de a que juguem?

P.S.Qui diu bernie, diu enrics varis d'un cantó a l'altre, diu també mercenaris al·lòctons de la filologia etc, etc.

fotos cc by Thms.nl
y flipchip / LasVegasVegas.com