El "bonisme" en poesia i el "bonisme" en política

Un altre kristolisme inconfundible:

"Tota la mala poesia brolla de sentiments sincers" escrigué Oscar Wilde, m'agradaria suggerir que el mateix es pot dir de la mala política...

Em sembla que la política de reforma progressista, en anys recents, mostra moltes de les característiques de la poesia amateur. S'ha preocupat abans pel tipus d'actes simbòlics que gratifiquen les passions del reformador que per la eficàcia de les reformes mateixes. De fet la característica mes destacada de la "Nova Política " es la aclaparadora importància de la revelació, a la esfera pública dels intensos sentiments d'un mateix- cal implicar-s'hi, cal tenir conscienciar-se , cal comprometre's. No es sorprenent que això vingui acompanyat d'una immensa indiferència per les conseqüències, pels resultats positius, o per la absència d'aquests.

Symbolic Politics and Liberal Reform, WSJ 15 Dec, 1972

I do sí, de la mala poesia amateur, de l'amateurisme..tot plegat escenificat a la esfera pública a mode d'autogratificaciò de les passions del "reformador"", no n'havem apres d'uns anys ençà.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

jajajajaja... que pena que los uruguayos y los chilenos no puedan entender tu sugerente texto.

Calces d'estopa ha dit...

Xilens i Uruguaians no necessiten el consell. Venezuela, Hondures o Equador... no necessiten cap sarcasme. Salut