L'Arxipèlag Gulag d'Alexander Solzhenytsin comença amb una noticia a una revista científica al 1949: una publicació de ciències naturals fora en principi la introducció mes inverossímil a un testimoni polític. Puix la ciencia es en principi lliure de valoracions polític-morals de qualssevol tipus, wertfrei. I la bibliografia científica el lloc menys adient on començar una denuncia del totalitarisme i el genocidi social i ideologic. Peró, aquesta es la potencia del recurs; per qui en disposa de les claus els signes de l'opressió física i moral es manifesten als llocs mes insospitats..La cosa va així; una expedició al cercle polar es troba amb una veta de gel fòssil amb peixos congelats de milers d'anys...Tal es la capacitat de conservació del gel, continua la crònica, que els expedicionaris se'ls menjaren allà mateix.....Nomes als antics zeks com Solzhenytsin els resultava patent el context ple de la noticia. Qui pot estar a la vegada tan delerós de vitamina D i proper al cercle polar com per empassar-se tritons d'espècies desaparegudes sense amoïnar-se ni un pel per l'avenç de la ciència ni la mare que el feu?
Nosaltres començarem, mes modestament, amb una crònica hagiogràfica a n'Es Diari com les que darrerament s'acostumen. L'homenatge i dedicatòria de placa a una sindicalista de la II República ...( ja saben, aquell cenit dels drets humans individuals ..."Torxa de la llibertat" per a la humanitat que hauria fet aclucar els ulls a Lincoln.) També en principi el Decano fora el medi menys indicat per trobar-hi denuncies del col·lectivisme socialburocràtic. No fora pel que diu de passada el cronista. "La sindicació era obligatòria"... Tan forçosa com als temps del sindicalisme vertical...Sense carnet rien de rien...Cosa que posa sota una altra llum altres declaracions a la edició impresa com "si no estaves sindicat et despatxaven" i "vaga indefinida".
Almenys ara els (i les) teamsters nostrats, tot i l'ocasional mobbing, cuiden una mica les formes de mafiositat feudal, però abans? i sense vassallatge? out, i , mes aviat, down and out...
2 comentaris:
Ara, estimat Calces, els capitostes dels sindicats ja no tenen que afrontar cap perill, cap repressió, cap discriminació. De fet són els més efectius caçasubvencions, la nova casta privilegiada dels lliberats i olé.
Si es tractara de relaxats rendistes que s'automitifiquen de milicians, encara els podriem deixar amb les seves batalletes..El problema rau en que els seus privilegis es fonamenten en practicar sistemàticament el "no pasarán" amb un mercat laboral dual, amb un 30% de temporalitat per una banda i un 70% de "budas" que els permet a ells viure com marquesos..
No fos per aixó ens n'enriuriem de veure als sobre-alimentats d'avui embolcallar-se amb glories alienes
Tionades per ses costelles que deia un tiu meu...
Publica un comentari a l'entrada