Dimarts passat Actualitat d' Isidor Macabich..pel seu fillol a Can Botino. Heus ací una operació plenament legitima des d’una perspectiva personal...qui ho dubta?. Però si el marc es Can Botino. i amb capell i ulleres fosques de clubber cal sospitar-ne.
Si historitzar sempre tindrà alguna cosa d’enterrar en el passat, aleshores “humanitzar” no en te alguna de privatitzar?. I que es privatitzar sino prescindir-ne de la dimensió publica?.. , I el Don Isidor privat es el mes bo d’empassar per la correcció política xirucaire. Emocionem-nos amb don Isidor privat Potser esmorzava pa i oli i cafe amb llet? Es el don Isidor anecdòtic el que li cal a la correcció política amb camisa negra....
Caldria deshumanitzar Don Isidor, prescindir-ne de les anecdotes..i anar als posicionaments i la seva justificació... cal tenir-ne de memòria ...pública.
Si historitzar sempre tindrà alguna cosa d’enterrar en el passat, aleshores “humanitzar” no en te alguna de privatitzar?. I que es privatitzar sino prescindir-ne de la dimensió publica?.. , I el Don Isidor privat es el mes bo d’empassar per la correcció política xirucaire. Emocionem-nos amb don Isidor privat Potser esmorzava pa i oli i cafe amb llet? Es el don Isidor anecdòtic el que li cal a la correcció política amb camisa negra....
Caldria deshumanitzar Don Isidor, prescindir-ne de les anecdotes..i anar als posicionaments i la seva justificació... cal tenir-ne de memòria ...pública.
I el don Isidor Macabich públic es el Don Isidor polemista i militant . I d’abans de la guerra en data el seu compromís públic i la seva significació. Que no callà pas davant els atropellaments republicans als drets religiosos i a la llibertat de consciència. Denunciats internacionalment. I que s’hauria regirat a la tomba si haguera vist el republicanisme laïcista mes irrespectuosament grapejador amb la continuïtat i la tradició que tant estimà, apoderar-se de l'Institut que fundà per assegurar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada