Visitava un l'esglesia de Santa Maria de Gracia, "l'Hospitalet" que consserva sobre les dues capelles laterals tribunes per a que els malalts de l' hospital pogueren escoltar misa...Cures paliatives com als vells temps... O be quan de cures no n'hi havia d'altres que paliatives.
Les encarcarades solucions arquitectoniques de les velles supersticions (que ni el talent de l'Elias Costa aconsseguí verníssar de modernitat) em feren pensar en la capella del nou Hospital de Can Misses (i alguna cosa n'hauriem de fer ja amb eixos toponims impropis d'un país amb memoria històrica).. i se m'acut que dedicant-la a magatzem be mostren un cert utilitarisme curt de mires o be no son prou conssequents...No vull dir que no hi estes fora de lloc, a un Estat laic i progressista com el nostre... pero coi, de gent solidaria, oenegera i sensible a la cultura com la del mon sanitari un n'esperaria que hi muntés, no ho se... una sala per exposicions benéfiques . O millor encara: una sala d'exposicions benéfiques i amb una exposició ben guarra. O a mes inri una exposició ben guarra d'obres dels pacients desnonats de la "unidad de cuidados paliativos" .. Així!, així de vitals, creatius, iconoclastes i catxondos se'n van ara es güelos! i sense ultramundanitats alienants i oscurantistes impropies d'un Estat laic i progressista...Fora la pesada de la Kübler Ross, que amb viagra y una caixa pintures segur que es nostros iais converteixen al Bardem de "Mar adentro" en Teresa de Calcuta amb restrenyiment...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada