Sav, 4, 7-17

(No viene a cuento pero por cuando sí ha venido a cuento)

Però el just, ni que mori abans d'hora, trobarà el repòs.
Vellesa honorable no vol dir llarga vida,
ni s'ha de mesurar pel nombre d'anyades.
Per als homes, la canície és tenir seny,
i l'ancianitat és una vida sense taca.
Fou agradable a Déu, que se l'estimà,
i se l'emportà d'entre els pecadors, amb els quals vivia
Se l'endugué perquè la malícia no el fes canviar de pensament,
l'engany no seduís la seva ànima.
Perquè la fascinació de la dolenteria ofusca el bé,
la inquietud de la cobejança mina l'esperit innocent.
Arribat en poc temps a maduresa, donà el fruit de llargues anyades.
La seva ànima era agradable al Senyor;
per això, sortí de pressa d'enmig de la malícia.
Però els pobles, que ho veien,
no ho comprenien, ni els entrava al cap
que els elegits del Senyor obtenen gràcia i misericòrdia,
i ell s'ocupa dels seus sants.
El just que mor condemna els impius que encara viuen,
i una joventut estroncada de pressa, la llarga vellesa de l'injust.
Contemplaran la fi del savi
sense comprendre els designis del Senyor sobre ell,
ni per quina raó se l'ha assegurat.