Parlavem fa uns dies del lapsus de Palau respecte a la implicació del conseller no-electe Tomas Mendez amb les mesures mes emmetzinades del Pacte. Entenent que Palau ha d'anar emprenyat amb la cara mes visible de Cana Palleva, tampoc no deixa de semblar inconssequent que la oposició en relació al desastre del Don Pedro, s’hagi enfocat en el molt honorable Albert Prats.I no en qui havia d’ activar el pla d’emergences: Leciñena i la terralliuresca Cristina Ferrer (que aquesta vegada blasmar-los a ne’s “putes mallorquins” no hi val..) Francament, la condició de titella teledirigida del "molt honorable" a una organització pantalla de PCE+ERC n'es massa de patent. I si els responssables ultims son a una altra banda, ben escarxofats a les seves poltrones amb el comanament a distancia, resulta d’alló mes superficial emprar-lo com ninot del pim-pam-pum al discurs polític...Sembla indicar mandra: i poca solvencia i seriossitat a l’hora d’enfrontar en els temes de govern,..O sia , així com l’adul.lació cortesana seria el pecat del conseller del poderós, hi hauria d’haver una paraula per indicar el vici de la oposició: la crítica interessada, superficial frívola, i abusananos..Una expressió que fora la contrapartida d'alló que l’auriga antioques tracta amb just desdeny al poema 97 de Kavafis..
Que una roda del carro s’hagi trencat, tant es,
I que una altra victòria ridícula em perdía
Enmig de roses belles, bevent vins encisers,
Passaré aquesta nit. Es meva Antioquía.
Soc el noi mes anomenat.
De Balas la feblesa sóc jo, el seu adorat.
Demà, ho veuràs, diran que el certamen no fou ben arbitrat.
(Ara, si fos prou bast, i ho hagues manat en secret-
Primer el posaven, els llepons, el meu carret coixet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada