Política doméstica..

A una prou conmovedora secció de les gravacions, Sandrita menciona l'exemple de la política apresa a ca seva...

Algun avantatge havia de tenir creixer en una familia amb vida política . Cas contrari no existirien les dinasties.. .. dels Redondo als Bush. Alguns son obvis (contactes..mamoneig), una certa obertura cap al servei public també, familiarització precoç amb el llenguatge. I qualcún inconvenient: la confusió d’ordres: el familiar i el polític.

La direcció mes obvia en que aixó s'esdevé es subordinant els objectius de la política als interessos familiars. Cadascú trobará els seus exemples preferits. Menys nociva per l’interés public pero mes tragica per l’individu es quan la opció per una determinada direcció política no dubta en instrumentalitzar en el seu benefici les expectatives i obligacions del nucli familiar.

Les regles de l'ambit familiar, on cada membre reb d’acord amb les seves necessitats i el seu desenvolupament i on el sentit de pertenencia sol excloure res que no sia rentar la roba a casa. Les expectatives que creen, a un moment o altre han de col.lissionar amb el sacrificis tactics de perssones per obtenir o consservar el poder polític.

Es pretenia no acceptar la dimissió de na Sandra per esser tal l’objectiu buscat amb la publicació. Pretesa venjança..Amb tots els respectes em permet dubtar de la seva contització com trofeu polític en sí mateix. No menys del que dubto de la caritat dels el.lements que fingeixin protegir-la..o recolzar-la.

Cap dovel.la de l'arc es imprescindible per ella mateixa o per la afecció que li tenen la resta de totxos...sino per la posició que ocupa.... Estará segura mentre no la puguin canviar de lloc.

Ni individualment cap dels totxets, totxanes, codols, brocs, ni cap provisional arranjament dels mateixos amb l'edifici del costat mereix que se li estalviï el risc d’un enssorrament: menys al preu de tenssions mecàniques afectant les propietats del material.....Menys encara si a dalt del campanari la gàrgola ja penssa en mudarse..