Esprit de finesse

L’any 1665, el papa Alexandre VII ordenà als jansenistes de Port Royal que firmessin un formulari de submisssió condemnant cinc tesis extretes de l’"Augustinus” de Cornelius Jansen ... Blaise Pascal i d’altres firmaren amb aplom, condemnant les tesis aïllades: pero no pas el llibre d’on les havien tret ..D’altres messieurs,...(la mateixa germana de Blaise, Jacqueline) menys sofisticats (o qui sap si mes honestos) no acceptaren aquesta distinció entre l’ordre del discurs i l’ordre de l’esser. El 1709 les religioses de l’Abadía de Port royal des Champs foren expulssades i el monestir enderrocat.

O potser era demanar-li massa cintura política a un moviment carismàtic en els seus inicis... no fou fins dos segles i mig despres, que Tarski culmina vint segles de filosofia de la ciencia amb una formulació satisfactoria del criteri de veritat com a correspondencia

- La frase “La neu es blanca” es veritat si, i nomes si, la neu es blanca

En aquest sentit el comunicat de la asociació gitana Chavorró culmina no menys reeixidament segles de relacions amb el poder..

Consideramos inconsistente y sin bases la frase que se atribuyó a la señora Costa.

-Essent mes complexa, la frase atribuida a la senyora Costa,

"Me’n vaig que estic farta de murcianus i gitaneria”

(nota bene, la frase, sic et simpliciter, no pas la atribució) s’ha de considerar inconsistent i sense base si , i només si,
1. el fet d’anar-se’n es inconsistent amb estar-ne farta, de murcianus i gitaneria
2. la senyora Costa no se’n va anar enlloc
3. la senyora Costa se’n va anar farta de murcianus, pero no pas de gitaneria
4. la senyora Costa se’n va anar farta de gitaneria, pero no de murcianus.
5. la senyora Costa se’n va anar farta....pero no de murcianus i gitaneria

"1"- es veritat, si al lloc on se’n anava la senyora Costa, n’hi havia mes, de murcianus i gitaneria
"2"- es una quaestio facti, facilment comprovable amb testimonis visuals
"3","4","5"- hem d’acceptar–ne el testimoni de bona voluntat de la senyora Costa...els testimonis sobre els estats mentals interns .son un maldecap desde Descartes. Si Chavorró ho accepta jo no ho discutiré. La lógica ha d’inclinar-se davant segles de saviesa histórica...Com l’esprit de geometrie cedia a l’esprit de finesse..